Acceso usuarios
Mariona Casas i Deseures 
Aquest article presenta un estudi de cas que analitza la interacció a l’aula en l’ensenyament-aprenentatge de llengua catalana a quart de primària. Concretament, l’anàlisi se centra en l'actuació discursiva oral d’un mestre novell des del punt de vista de les estratègies que utilitza per gestionar l'aula i per construir coneixement. A partir de l'instrument d'anàlisi de Castellà et al. 2007, que classifica les estratègies discursives de relació social a l’aula i les estratègies discursives de construcció de coneixement, la recerca es pregunta si l’ensenyant es comporta –durant la sessió enregistrada– com a docent efectiu des del punt de vista discursiu i quines implicacions didàctiques té la seva actuació discursiva. Els resultats demostren que el mestre usa més estratègies de gestió de l’aula que de construcció del coneixement i que el coneixement que construeix és escàs, superficial i repetitiu. Justament, les conclusions intenten respondre fins a quin punt la interacció construeix coneixement i com és el coneixement que es construeix. Partint de la base que la interacció és un mitjà per construir coneixement i no una finalitat per se, el predomini de les estratègies de gestió de l’aula al llarg de la sessió demostra que el mestre usa essencialment la interacció per anar teixint el coneixement, és a dir, que la seva habilitat en la gestió de l’aula facilita l’ensenyament-aprenentatge de coneixements nous. Amb tot, el coneixement que es construeix es caracteritza per la introducció de pocs continguts, per l’absència de reflexió metalingüística i per l’escassa presència de discurs explicatiu. L’article conclou que l’ensenyant es comporta com un mestre novell estratègic, en el sentit que la destresa gestionant l’aula atenua la seva inexpertesa construint coneixement. L’interès d’aquesta recerca rau en l’aportació d’unes reflexions sobre l’actuació discursiva d’un ensenyant novell, que poden contribuir a la millora de la formació i la pràctica docents.
