Acceso usuarios
Helena Rovira Cerdà, Joan Mahiques Climent
El refrany En bon punt i en hora bona, amb alguna variant que no afecta ni el ritme ni el significat general de l'expressió, es troba sobretot en diverses nadales documentades als segles xvi i xix-xx. Entre les versions aplegades a Catalunya de viva veu, destaquen l'Alegria de sant Josep i El moliner. Com en alguns testimonis d'aquesta darrera cançó, l'ensalada de Chacón El molino, publicada el 1581, no només desenvolupa el motiu del molímístic sinó que també insereix una seqüència cantada en català segons el recoble que estem estudiant. Dos plecs poètics impresos pels volts dels anys 15581560 transmeten una nadala de Joan Timoneda («Hui és nat lo redemptor») i una altra d'Onofre Almudèver («Puix lo Fill de Déu és nat»). Si aquests dos autors remeten a la ciutat de València, als anys 1589 i 1591 foren impreses a Barcelona dues obres castellanes anònimes cantades al to d'En bon punt i en hora bona i iniciades «Vos subáis, Virgen señora» i «Que no es no, que ya no es nada». Altres poetes que d'una manera o d'altra reprenen el mateixrefrany són Galceran Durall (doc. 15391594) i el pare Pere Esteve i Puig (15821658).
A banda de contextualitzar i remarcar les relacions i les diferències de totes aquestes versions, n'editem les que considerem més interessants o de més difícil accés.
