Acceso usuarios
Antoni Garcia Osuna
Con el presente artículo pretendemos ejemplificar mediante el estudio de los hidrónimos naturales y artificiales, tanto de los genéricos toponímicos como de los pretopónimos, de dos de los rasgos que caracterizan el léxico hidronímico: la fluidez semántica –un significado es realizado mediante más de un significante y, a la vez, un significante, por más de un significado. Estos dos rasgos ya han sido señalados por el investigador norteamericano Thomas Glick refiriéndose al estudio del léxico valenciano del riego.Estos rasgos son referidos dentro del contexto del habla xurra de las comarcas valencianas lingüísticamente de base castellanoaragonesa. En el seno de estas comarcas, se estudia el disparo de la variación regional, no solamente con varios resultados léxicos, sino también formales, fruto del contacto de lenguas y del adstrato árabe hispánico. A guisa de ejemplo de estos cambios formales, ofrecemos los cuatro resultados –hocino/hochino/hogina/fuchino– correspondientes al étimo latino F?CE+ *INU, ‘garganta, desfiladero’.Palabras clave: habla xurra; hidrónimos; variación regional; fluidez semántica; adstrato.
The purpose of the current article is to exemplify through the study of natural and artificial hydronyms, whether they are generic place-name or preplace-name, two of the characteristic facts of the hydronimic lexicon: the semantic fluency – one signified is built through more than one signifier, and one signifier is built through more than one signified. These two characteristic facts were already mentioned by the north-american investigator Thomas Glick, in reference to the studies of valencian irrigation system lexicon. These characteristic facts are referred within of the context of the “xurra” speech in valencian regions that have a castilian-aragonese linguistic basis. The fact of the linguistic variations is studied within these regions, with different lexical and formal results due to the language contact and the hispanic-arabian strate. As an exemple of this, it is shown four outcomes – hocino/hochino/hogina/fuchino – related with the latin etymon F?CE+ INU, ‘gorge, canyon’. Keywords: “xurra” speech; hydronym; linguistic variation; semantic fluency; strate.
Amb el present article pretenem exemplificar mitjançant l’estudi dels hidrònims naturals i artificials, tant dels genèrics toponímics com dels pretopònims, de dos dels trets caracteritzadors del lèxic hidronímic: la fluïdesa semàntica –un significat és realitzat mitjançant més d’un significant i, a la vegada, un significant, per més d’un significat. Aquests dos trets caracteritzadors ja havien estat assenyalats per l’investigador nord-americà Thomas Glick tot referint-se a l’estudi del lèxic valencià del reg. Aquests trets caracteritzadors són referits dins el context de la parla xurra de les comarques valencianes lingüísticament de base castellanoaragonesa. Al si d’aquestes comarques, s’hi estudia el tret de la variació regional, no solament amb diversos resultats lèxics, sinó també formals, fruit del contacte de llengües i de l’adstrat àrab hispànic. A tall d’exemple d’aquests canvis formals, oferim els quatre resultats –hocino/hochino/hogina/ fuchino– corresponents a l’etim llatí F?CE+ INU, ‘gola, congost’. Paraules clau: parla xurra; hidrònims; variació regional; fluïdesa semàntica; adstrat.
