Acceso usuarios
Juan José Calvo García de Leonardo 
Desde la Edad Moderna, la práctica traductológica no estima adecuada ni la traducción ni la substitución –la naturalización o aculturación si se prefiere– de los nombres propios, sean éstos onomásticos o toponímicos. Frente a la traducción semántica del nombre ‘transparente’, frente a la substitución cultural, se impone la apropiación: la adopción o la adaptación. El presente trabajo presenta un recorrido por la toponimia y la deonimia francesas en el ámbito de la lengua y sobre todo en el de los lenguajes de especialidad, para ver en qué medida las lenguas de los países limítrofes (el inglés, español, el italiano, el alemán y el neerlandés) respetan ese carácter unívoco. También presenta una taxonomía propia para catalogar las diferentes relaciones traductológicas. Palabras clave: onomástica; terminología; toponimia, deonimia; traducción.
Ever since the Modern Era, translation does not deem the translation or the substitution –naturalization or acculturation in other terms- of proper nouns acceptable, be they the proper names of persons or of places. Instead of the semantic translation of the ‘transparent’ name, instead of cultural substitution, we demand appropriation: adoption or adaptation. The present paper is a survey of the French toponymy and deonymy, within the common core and the specialized languages, to see the degree in which the languages of the neighbouring countries (English, Spanish, French, Italian, German and Dutch) respect that univocal character. It also presents a taxonomy of our own to categorise the different translation processes. Keywords: onomastics; terminology, toponym, deonymy; translation.
Des de l'Edat Moderna, la pràctica traductològica no estima adequada ni la traducció ni la substitució –la naturalització o aculturació si es prefereix– dels noms propis, siguin aquests onomàstics o toponímics. Enfront de la traducció semàntica del nom ‘transparent’, enfront de la substitució cultural, s'imposa l'apropiació: l'adopció o l'adaptació. El present treball presenta un recorregut per la toponímia i la deonimia franceses en l'àmbit de la llengua i sobretot en el dels llenguatges d'especialitat, per veure en quina mesurada les llengües dels països limítrofs (l'anglès, espanyol, l'italià, l'alemany i el neerlandès) respecten aquest caràcter unívoc. També presenta una taxonomia pròpia per catalogar les diferents relacions traductològiques.Paraules clau: onomàstica; terminologia; toponímia, deonímia; traducció.
