L’expiació amorosa i la conversió en home salvatge de l’esforçat cavaller Partinobles

• Autores: Maria Àngels Sequero García
• Localización: Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic, ISSN-e 1579-7422, Nº. 18, 2015
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Des de la Bíblia, passant per l’antiguitat clàssica, l’edat mitjana i l’edat moderna, la figura del salvatge ha estat una constant de la literatura i ha provocat el rebuig i l’atracció alhora de l’home de tots els temps. Concebut com a fera prodigiosa, representa la dualitat humana en el seu vessant més aterridor. Aquest article, centrat en la figura del protagonista de la novel·la cavalleresca breu Partinobles, pretén un apropament al tòpic de l’expiació amorosa, relacionat amb el motiu del cavaller que esdevé salvatge en perdre el favor de la seues dama i roman durant llarg temps a les forestes.

• Referencias bibliográficas
  • Aguilar Perdomo, M.ª del Rosario (2001), «La penitencia de amor cavalleresca: Lisuarte, Florambel, Felixmarte y otros enfermos de amor», en...
  • Alemany Ferrer, Rafael (1997), «Al voltant dels episodis africans del Tirant lo Blanc i del Curial e Güelfa», en Actes del Col·loqui Internacional...
  • Alvar, Carlos (2012), «Locos y lobos de amor», en Estudios sobre el Cancionero General (Valencia, 1511): poesía, manuscrito e imprenta, ed....
  • Avalle-Arce, Juan Bautista (2006), Las novelas y sus narradores, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos.
  • Cantavella, Rosanna (1993), «Terapèutiques de l’Amor Hereos a la literatura catalana medieval», en Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís...
  • Cervantes, Miguel de (1991), Don Quijote de la Mancha, ed. John Jay Allen, Madrid, Cátedra.
  • Eco, Umberto (1987), El nom de la rosa, Barcelona, Llibres a mà.
  • Gutiérrez García, Santiago (2002), «Locura, profecía y santidad en la Vita Merlini», Revista de Literatura Medieval, 14/2, pp. 9-29.
  • Kappler, Claude (1986), Monstruos, demonios y maravillas a fines de la Edad Media, Madrid, Akal.
  • Lanzarote del Lago (1987), ed. Carlos Alvar, Madrid, Alianza.
  • Libro de Alexandre (1988), ed. Jesús Cañas, Madrid, Cátedra.
  • López Férez, Juan Antonio (2000), Historia de la literatura griega, Madrid, Cátedra.
  • López-Ríos, Santiago (2006), «El hombre salvaje entre la Edad Media y el Renacimiento: leyenda oral, iconogràfica y literaria», Cuadernos...
  • Llorca Serrano, Magdalena i Joan Ignasi Soriano Asensio (2012), «Tres penitències amoroses? Els periples expiatoris d’Amadís, Tirant i Don...
  • Marín Pina, M.ª Carmen (1998), «Motivos y tópicos caballerescos», en Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, ed. Francisco Rico, Barcelona,...
  • Monmouth, Geoffrey de (1986), Vida de Merlín, Madrid, Siruela. Olivares Martínez, Diana (2013), «El salvaje en la baja Edad Media», Revista...
  • Partonopeo de Blois (2011), ed. i traducció d’Esperanza Bermejo, Múrcia, Universidad de Murcia.
  • Petronio (1990), Satiricón, ed. Manuel C. Díaz y Díaz, Madrid, Alma Mater.
  • Pseudo-Calístenes (1988), Vida y hazañas de Alejandro de Macedonia, ed. Carlos García Gual, Madrid, Gredos.
  • Rodríguez de Montalvo, Garci (1987-1988), Amadís de Gaula, ed. Juan Manuel Cacho Blecua, Madrid, Cátedra, 2 vols.
  • Troyes, Chrétien de (1984), El Caballero del león, ed. Marie-Jose Lemarchand, Madrid, Siruela.
  • Vallejo Naranjo, Carmen (2010), «El caballero y su pathos: el caballero salvaje. El espíritu de lo apolíneo y lo dionisíaco en la iconografía...
  • Vilanova, Arnau de (2011), Tractat sobre l’amor heroic, Barcelona, Barcino.