Acceso usuarios
Montserrat Forcadell Guinjoan
El català presenta un patró estricte quant a la ubicació de l’accent oracional: la prominència entonativa s’associa amb la posició final de la clàusula (Vallduví 1992, 1994, 2008). A diferència de l’anglès (i de l’espanyol, fins a cert punt), el català no compta amb l’estratègia anomenada «accent-shift in situ» (desplaçament de l’accent dins de l’oració) per tal de marcar el focus. Per exemple, l’oració «I don’t HAVE the tickets» presenta desplaçament de l’accent primari sobre el verb have. En català, això no és possible ja que la seqüència «les entrades», la qual segueix l’element accentuat («tinc») queda dislocada i consegüentment desaccentuada: «No les TINC, les entrades». Per tant, en català, el material desaccentuat que segueixi l’accent primari apareixerà forçosament en una posició de dislocació fora de l’oració. Aquest isomorfisme entre prosòdia i estructura restringeix el tipus de seqüències que poden quedar desaccentuades després de l’accent principal. Malgrat que els complements i els adjunts poden quedar desaccentuats (i.e., dislocats, i per tant, amb el corresponent clític de represa dins l’oració, si es requereix), a nivell sintagmàtic, la desaccentuació està molt restringida. Aquest article identifica patrons prosòdics no estàndard en textos catalans producte del doblatge majoritàriament de l’anglès, i alhora ofereix diverses estratègies per tal de transferir adequadament estructures informativament marcades, que són les que poden provocar aquests patrons no estàndard. Tenir present tant els contrastos entre llengües com els recursos per codificar els missatges que cada llengua ofereix en els respectius inventaris afavoreix la millora de la qualitat del producte final. Les dades analitzades provenen, en la major part, de textos anglesos doblats al català emesos per TV3.
Non-standard deaccenting in Catalan: dubbing strategiesCatalan presents a strict pattern in terms of primary accent assignment: pitch prominence is associated with core clause final position (Vallduví 1992, 1994, 2008). Hence, unlike English (and Spanish, to a certain extent), Catalan cannot resort to accent-shift in situ to mark the focus. For instance, the sentence “I don’t HAVE the tickets” shows an accent-shift onto the verb have. In Catalan, this is not possible since the sequence “les entrades”, which follows the accented element (“tinc”), is forced to a dislocated (deaccented) position: “No les TINC, les entrades”. Therefore, deaccented material following primary accent will appear in a dislocated position. This strict isomorphism between prosody and sentence structure restricts the type of strings that may be deaccented after the primary accent. Although verbal complements and adjuncts may be deaccented (i.e., dislocated, binding the corresponding clitic in the clause when required), linguistic material inside phrases is usually non-deaccentable. This paper identifies faulty prosodic patterns in texts dubbed into Catalan mainly from English, and at the same time provides a variety of syntactic strategies to properly transfer informationally-marked structures, which might trigger such non-standard patterns, onto the Catalan target text. Awareness of both the contrasts between languages and also the resources available in the inventory of the target language will improve the quality of the final product. The data are mainly from English texts dubbed into Catalan broadcast by TV3, the Catalan National Television Corporation.
