Acceso usuarios
París, Francia
L’objecte d’aquest treball és establir la tipologia i analitzar la funció de les digressions reflexives del narrador impersonal en els contes caldersians, i.e. de les consideracions generals que exposa al marge de la ficció. Si per definició presenten la mateixa forma i temàtica que a les «novel·les serioses» de filiació vuitcentista, i aparentment tenen el mateix doble objectiu de legitimar la ficció i transmetre autoritàriament una certa concepció del món, són un exemple de capgirament irònic que inverteix els efectes habituals d’un recurs literari, divertint el lector a costa d’un narrador impersonal desprestigiat.
Device paper aims to establish the typology and examine the function of the reflexive digressions by the impersonal narrator in Pere Calder’s short stories, i.e., of the general considerations he offers outside the story. While by definition they show the same form and topics as those of the nineteenth century «serious novels» style, and they apparently have the same twofold purpose of legitimizing fiction and authoritatively conveying a certain worldview, they are an example of ironic reversal by inverting the usual effects of a literary device and thus amusing the reader at the expense of a discredited impersonal narrator.
