This article attempts to chronologically follow the process of introduction of the concept of official language in the Spanish legal framework. The article explains that although Spanish was de facto the language of government institutions, in the studied period there was no legal order formally stating Spanish as the ?official language?. The emergence of this concept, first in government representatives? verbal statements, later in lower rank rules, and its final declaration as the official language in a Constitution were due to political Catalanism?s claims to recognize the Catalan language as official, and therefore it operated as a reactive measure tostrengthen the legal dominance of the Spanish language. The chronological framework starts with the first legal rule in which Spanish?s officialness is presupposed and finishes with the first constitutional declaration of Spanish as official language.
Aquest article ressegueix el procés d?introducció del concepte de llengua oficial en l?ordenament jurídic espanyol. S?hi exposa que, tot i que el castellà operés de facto com a llengua de les administracions públiques, no hi hagué, durant el període resseguit, cap disposició normativa que declarés formalment oficial aquesta llengua i que el fet que anés apareixent, primer en declaracions verbals de representants governatius i, després, en normes de rang inferior, i que, finalment, fos declarada llengua oficial en seu constitucional respongué a les reivindicacions de reconeixement oficial de la llengua catalana promogudes pel catalanisme polític, i, doncs, operà com a mesura reactiva per a consolidar la preeminència jurídica del castellà. El període escollit abraça des de la primera norma jurídica en què hom pressuposa l?oficialitat del castellà fins a la primera declaració constitucional d?aquest idioma com a llengua oficial.