Acceso usuarios
Andreu Sentí Pons
La gramaticalització de les perífrasis verbals modals deure + Inf, haver (a/de) + Inf i tenira/de + Inf, i va comportar una evolució semàntica i un procés de polisemització ric i complex. Les perífrasis d’obligació desenvolupen, per una banda, uns valors evidencials d’inferència i, per l’altra, uns valors de posterioritat temporal o futur. Aquest estudi de corpus mostra el sorgiment i evolució dels valors de futur de la perífrasi amb deure entre els segles XII-XVI. Amb les eines informàtiques d’un corpus del català antic (CICA i CIGCA) prou representatiu podrem observar el procés de gramaticalització amb la màxima fiabilitat possible. L’estudi pren una orientació cognitivista (Langacker 1987, 1991, 1999, 2006; Pelyvás 2000, 2006) que ajudarà a configurar la xarxa semàntica de les perífrasis i els patrons de canvi semàntic que s’han produït.
The process of grammaticalization of Catalan modal verbs deure, haver and tenir involves a semantic change, a rise of new meanings and an increase in their semantic network. On the one hand, deontic modal verbs develop inferential evidential meanings, and, on the other, future meanings (posteriority).This corpus-based study focuses on the rise of future meanings of modal verb deure (‘must’) (between the 12th and the 16th centuries). We have been able to analyse the process of grammaticalization with absolute reliability thanks to the applied technology of the Corpus of Old Catalan (CICA and CIGCA), in which linguistic variation is quite representative. This study takes a cognitive perspective (Langacker 1987, 1991, 1999, 2006; Pelyvás 2000, 2006) that provides us with the tools to set up a semantic network and the paths of semantic change.
