Acceso usuarios
Joan-Rafael Ramos Alfajarín 
En aquest article estudiem la polisèmia que tenen els verbs pegar, apegar i empegar en el català actual. Primer de tot, fem una descripció completa dels significats que han adquirit aquests verbs no tan sols en la llengua estàndard, sinó també en la col·loquial. Per distingir-ne els significats hem analitzat els diccionaris actuals més rellevants i un corpus de textos escrits. A més, també hem tingut en compte unes quantes mostres de la llengua oral. La nostra recerca ha posat de manifest que no hi ha els mateixos significats ni les mateixes formes en tots els dialectes. Per poder entendre com s’ha produït aquesta polisèmia, hem partit del marc teòric de la lingüística cognitiva. Hem pogut mostrar que, quan es combina la noció d’esquema d’imatge del camí amb els efectes de prototipicitat i amb la Teoria del Canvi Semàntic per Inferència Convidada, en què juga un paper fonamental la metonímia, podem obtenir una explicació satisfactòria de la complexitat semasiològica dels verbs estudiats.
In this paper we study the polysemy that the verbs pegar (‘hit/stick’), apegar (‘stick’) and empegar (‘stick’) possess today in the Catalan language. First of all, we perform a thorough description of the meanings that each of these verbs have acquired not only in the standard but also in the colloquial language. Each of the meanings has been differentiated from the others by analysing the most prominent dictionaries currently available and a corpus of written texts. Additionally, a number of surveys on the spoken language have also been taken into account. Our research has shown that in the different Catalan dialects they do not always have the same meanings or the same verb forms. To be able to interpret how this polysemy has come about, we have taken cognitive linguistics as our theoretical framework. We have been able to show that the notion of image schema of path, combined with prototypicality effects and with the Invited Inference Theory of Semantic Change, in which the mechanism of metonymy plays a fundamental role, can provide a satisfactory explanation for the semasiological complexity of the verbs under study.
