Acceso usuarios
Manuel Pérez Saldanya 
L’objectiu d’ aquest article és analitzar l’evolució dels adverbis demostratius de lloc del català i l’espanyol. Les principals preguntes que es plantegen en aquest treball són les següents: (i) per què els sistemes díctics binaris i ternaris mostren sovint una certa inestabilitat i diacrònicament els sistemes binaris es converteixen a vegades en ternaris (com s’esdevingué en el català i l’espanyol antics) o, a l’inrevés, els ternaris passen a ser binaris (com en el llatí tardà i en el català durant l’edat moderna); (ii) si allò més habitual i esperable és que els díctics assumeixin valors anafòrics, per què en el cas de l’adverbi aquí del català i l’adverbi ahí de l’espanyol es produí el procés invers; (iii) quin paper juguen en aquests canvis les relacions funcionals i formals que s’estableixen dins els paradigmes de demostratius nominals i adverbials de cada llengua.
This paper sets out to analyse the development of demonstrative adverbs of place in Catalan and Spanish. The main questions dealt with in this study are the following: (i) why two-term and three-term deictic systems often display a certain lack of stability so that diachronically two-term systems sometimes become three-term (as in old Catalan and Spanish) or, the other way round, three-term systems become two-term (like in late Latin and in Catalan during the modern era); (ii) if the most normal and expected development is for deictic systems to take on anaphoric values, why in the case of the adverb aquí (‘near the speaker and/or addressee’) in Catalan and the adverb ahí (‘near the addressee’) in Spanish the opposite process happens; (iii) what role is played in these changes by the functional and formal relations set up within the paradigms of nominal and adverbial demonstratives in each language.
