Acceso usuarios
Una primera part de l'article exposa l'origen i les primeres passes del convent dominicà de l'Anunciació de Girona, amb alguna documentació no exhumada fins avui. Un segon bloc és dedicat a exposar el curs dels estudis normals en un convent mitjà com el de Girona, i dóna la nòmina de tots els frares que passaren pel convent i foren en un moment o altre enviats a llicenciar-se o doctorar-se en una universitat europea. Una tercera part és dedicada als dos frares més cèlebres del convent gironí: el beat Dalmau Moner, cèlebre per la seva santedat adusta i taumatúrgica, i Nicolau Eimeric, el codificador del Directori dels inquisidors (1376), llibre que tingué incidència especial en la seva vida i el seu compromís personal amb la persecució de l'heretgia: això el va dur a escriure un manual gairebé perfecte per a l'ofici inquisitorial i a incriminar Llull com heretge, excés que a Catalunya Eimeric pagà amb progressiva pèrdua d'influència i al capdevall amb l'exili, primer exterior, finalment també interior. La darrera part del treball es consagra a esbossar la participació dels dominicans en la Universitat de Girona (1572), amb esment dels qui en van ésser professors i cancellers, i la seva dedicació en les missions del Pacífic.
