Acceso usuarios
Jordi Bohigas Maynegre, Lluís Buscató i Somoza
La desamortització de Mendizábal de 1835 comportà la nacionalització dels béns del clergat regular i la seva posterior venda per cobrir el deute públic. No obstant això, des del primer moment, la legislació preveié la conservació d'un seguit d'objectes mobles: arxius, biblioteques, pintures i altres, útils a les ciències i a els arts. Aquests havien de ser recollits i catalogats, per passar posteriorment a formar els fons de museus i biblioteques provincials. Malauradament, el procés recol·lector fou caòtic i la major part d'aquest béns es perderen. En aquest treball estudiem breument el cas concret de la ciutat de Girona, que és un bon exemple de la forma amb què és dugué a terme aquesta tasca, la qual era confiada a les autoritats locals, que sovint estaven més preocupades per la situació política i social del país que no pas per recol·lectar objectes provinents de convents i monestirs. D'aquí que la desídia i deixadesa fossin la tònica general del procés.
