Acceso usuarios
Beatriz Coca Méndez
La prosa sempruniana se caracteriza por la circularidad y la reiteración de ciertos episodios vividos, que ilustran pasajes de su narrativa –autobiográfica y de ficción. La iteración, más que recurso estilístico, parece dar consistencia a una inquietud de primer orden: dar consistencia al recuerdo de una experiencia límite y, por ello, perseguir sin descanso su vitalidad para que sea contraofensiva al olvido. El paso por Buchenwald es una vivencia capital para el escritor-testigo, ya que lo inefable de dicha experiencia requiere una organización estética que dé cartas de naturaleza a la sustancia que la nutre. La estructura reticular se torna una sutil tela de araña que enlaza los diferentes episodios, con la esperanza de dar voz a los acallados y a los que sobrevivieron. Palabras clave: prosa concentracionaria; Buchenwald; memoria; autobiografía; Jorge Semprún.
La prosa sempruniana es caracteritza per la circularitat i la reiteració de certs episodis viscuts, que il·lustren passatges de la seua narrativa autobiogràfica i de ficció. La iteració, més que recurs estilístic, sembla donar consistència a una inquietud de primer ordre: donar consistència al record d'una experiència límit i, per açò, perseguir sense descans la seua vitalitat perquè siga contraofensiva a l'oblit. El pas per Buchenwald és una vivència cabdal per a l'escriptor-testimoni, ja que l'inefable d'aquesta experiència requereix una organització estètica que done cartes de naturalesa a la substància que la nodreix. L'estructura reticular es torna una subtil tela d'aranya que enllaça els diferents episodis, amb l'esperança de donar veu als silenciats i als quals van sobreviure. Paraules clau: prosa concentracionaria; Buchenwald; memòria; autobiografia; Jorge Semprún.
Semprún’s prose is characterized by the circularity and repetition of certain experienced episodes that illustrate passages of his fiction and autobiographic narrative. The iteration, rather than a stylistic device, seems to embody a fundamental concern: give consistency to the memory of an extreme experience and, therefore, pursue its vitality not to be forgotten. The stay in Buchenwald is a unique experience for the writer-witness, as the unspeakable of this experience requires an aesthetic organization to give nature letters to the substance that nourishes it. The lattice structure turns into a spider web that links the different episodes of the story, hoping to give voice to the silenced and to those who survived. Keywords: concentracionary prose; Buchenwald; memory; autobiography; Jorge Semprún.
