Acceso usuarios
David García Cames
La literatura de los supervivientes de los campos se expresa como una tensión entre la exigencia ética del testimonio y la búsqueda de la palabra precisa que sepa dar cuenta de él. Este trabajo aborda uno de los clásicos de la literatura concentracionaria, La escritura o la vida (1994) de Jorge Semprún, a partir del análisis de los mecanismos descriptivos mediante los cuales el autor se acerca a los olores que era posible percibir en Buchenwald. La memoria olfativa se constituye como una forma de construcción de la otredad cuya pregnancia queda fijada en la escritura. La persistencia de ese recuerdo sensorial simboliza para Semprún la vivencia directa de la muerte y la condición inefable de su paso por el Lager. Palabras clave: Jorge Semprún; literatura concentracionaria; memoria olfativa; inefabilidad; otredad.
La literatura dels supervivents dels camps s'expressa com una tensió entre l'exigència ètica del testimoniatge i la cerca de la paraula precisa que sàpiga adonar d'ell. Aquest treball aborda un dels clàssics de la literatura concentracionaria, L'escriptura o la vida (1994) de Jorg Semprún, a partir de l'anàlisi dels mecanismes descriptius mitjançant els quals l'autor s'acosta a les olors que era possible percebre en Buchenwald. La memòria olfactòria es constitueix com una forma de construcció de l'alteritat que la seua pregnancia queda fixada en l'escriptura. La persistència d'aqueix record sensorial simbolitza per a Semprún la vivència directa de la mort i la condició inefable del seu pas pel Lager.Paraules clau: Jorge Semprún; literatura concentracionària; memòria olfactòria; inefabilitat; alteritat.
The literature of the nazi camp survivors is usually expressed as a tension between the ethical requirement of testimony and the search for the right word. This paper analyses one of the classic books of Concentrationary Literature, Literature or Life (1994) by Jorge Semprún, from the study of the techniques that the author uses to describe the smells that it was possible to perceive in Buchenwald. The olfactory memory represents a form of construction of otherness whose reminiscence is fixed in writing. The persistence of the sensory memory symbolizes for Semprún the direct experience of death and the ineffable condition of his imprisonment in the Lager. Keywords: Jorge Semprún; Concentrationary Literature; Olfactory Memory; Ineffability; Otherness.
