Acceso usuarios
Friburgo, Suiza
This paper is a discursive analysis that applies the anthropological frame of linguistic ideologies (Woolard & Schieffelin 1994, Schieffelin et al. 1998) to the comprehension of the socio-political indexicalities of the Spanish and Galician languages. I will analyze three different and almost opposite projects of nation-building (Spanish vs. Galician) in a key institutional context as the university, through the analysis of the linguistic choice, the linguistic usages and the metalinguistic discourses contained in three propaganda leaflets of three student parties vying for the elections at the senate of the Universidade da Coruña (2006). In this context, as in general in Galicia, language is an object of highly relevant political dispute: the mere choice of using one language or another constitutes an ideologeme, an element of politicalideological distinction and opposition. Language is also indexical of political positioning. The analysis will show that the discourse of the leaflets rearticulate old discourses of nation-building with new discourses related to neoliberal ideology, either from acceptance, or from rejection, within a frame of a post-nationalism process (Heller 2011).
Aquest article constitueix una anàlisi discursiva que aplica el marc antropològic de les ideologies lingüístiques (Woolard i Schieffelin 1994, Schieffelin et al. 1998) a la comprensió de les indexicalitats politicosocials actuals de les llengües espanyola i gallega. S’hi analitzen tres projectes de construcció nacional diferents i fins i tot oposats (espanyol vs. gallec) en un context institucional clau como és l’universitari, mitjançant l’elecció, els usos i els discursos entorn a la llengua de tres fullets propagandístics de tres agrupacions estudiantils que participen en les eleccions al Claustre de la Universidade da Coruña (2006). En aquest context, com en general a Galícia, la llengua constitueix un element de lluita política que destaca considerablement: la simple tria d’una o altra llengua constitueix un ideologema, un element de diferenciació i oposició politicoideològica. Així, la llengua, a més de ser objecte de lluita política, és un element indexical d’identitat política. L’anàlisi dels fullets demostra que els textos que hi inclouen rearticulen discursos vells de construcció nacional amb discursos nous relacionats amb la ideologia neoliberal, ja sigui d’ acceptació, ja sigui de rebuig, emmarcant-se així en un procés de postnacionalisme (Heller 2011).
