Acceso usuarios
Lysbeth Jongbloed Faber, Hans Van de Velde, Cor van der Meer, Edwin Klinkenberg
This paper explores the use of Frisian a minority language spoken in the Dutch province of Fryslân on social media by Frisian teenagers. Frisian is the mother tongue of 54% of the 650,000 inhabitants and is predominantly a spoken language: 64% of the Frisian population can speak it well, while only 12% indicate that they can write it well. However, in recent years Frisian contributions have frequently shown up on social media, an important development as active use on the Internet is essential for a language to survive into the next century. In this study, more than 2,000 Frisian teenagers aged between 14 and 18 years filled in a questionnaire about their language use, language preferences, language attitudes and language proficiency. Results show that, on social media, Frisian is mainly used by mother tongue speakers, 87% of whom use it to some extent. The study indicates that the teenagers peer group, language attitudes and writing proficiency are reliable explanatory factors for the use or non-use of Frisian on social media. Although teenagers do not always follow its official spelling rules, Frisian has conquered a presence on social media. Social media thus seem to have introduced Frisian into the written domain for an extended group of people, which is a positive sign of the vitality of the Frisian language.
Aquest estudi explora l'ús del frisó, una llengua minoritària parlada a la província neerlandesa de Frísia, en els mitjans socials per part dels adolescents frisons. El frisó és la llengua materna del 54 % dels 650.000 habitants de la província i és, predominantment, una llengua parlada.
El 64 % de la població frisona el sap parlar bé, mentre que només el 12 % indica que el sap escriure bé. Tanmateix, en els darrers anys el frisó ha començat a aparèixer amb certa freqüència en els mitjans socials, una evolució important, ja que l'ús actiu a la Xarxa és fonamental perquè un idioma pugui sobreviure més enllà d'aquest segle. En el marc d'aquest estudi, més de dosmil joves frisons d'entre catorze i divuit anys van respondre a un qüestionari sobre l'ús que fan de la llengua, les seves preferències lingüístiques, la seva actitud envers la llengua i el seu nivell de competència en les diferents llengües. Segons els resultats, són principalment els joves que tenen el frisó com a llengua materna els qui utilitzen aquest idioma en els mitjans socials.
El 87 % d'aquest grup el fa servir en certa mesura. L'estudi indica, també, que el grup d'iguals entre els adolescents, l'actitud envers la llengua i el nivell de competència en l'idioma són factors que expliquen amb fiabilitat el fet que es faci servir o no el frisó en els mitjans socials. Malgrat que aquests adolescents sovint no en segueixen l'ortografia oficial, el frisó ha assolit una certa presència en els mitjans socials, que d'aquesta manera han introduït el frisó en el domini escrit per a un grup extens de població, la qual cosa és un senyal positiu de la vitalitat de la llengua frisona.
