Acceso usuarios
María Teresa Ortego Antón 
Los traductores tienen a su disposición una gran cantidad de herramientas y aplicaciones para gestionar la terminología. Sin embargo, los intérpretes sociales, cuya función es permitir a la población que no domina la lengua oficial del país acceder a los servicios básicos y comunicarse con los proveedores de dichos servicios (Shlessinger, 2011: 6), no se han beneficiado del mismo nivel de innovación y su metodología de trabajo todavía sigue siendo rudimentaria y manual. En consecuencia, en este trabajo pretendemos establecer una serie de parámetros basándonos en la literatura precedente para evaluar varias herramientas de gestión terminológica teniendo en cuenta las necesidades de los intérpretes sociales. Con los resultados que obtengamos extraeremos las conclusiones, que señalarán la necesidad de tener en cuenta nuevas propuestas para implementar las herramientas de gestión terminológica para la interpretación social así como de ofrecer nuevos procedimientos de búsqueda a intérpretes sociales tanto profesionales como en formación.
Translators have a great variety of tools and applications for terminology management. However, social interpreters have not benefited from the same level of innovation and their working methods are still rudimentary. Consequently, in this paper we establish a set of parameters from the review of literature to assess to what extent terminology management tools meet social interpreters’ needs. Then, a selection of terminology management tools is analysed. From the results, conclusions are drawn which might suggest a need to take into account new proposals in order to implement terminology management in computer-assisted tools from the view of community interpreting as well as to inform new searching procedures used by trainees and community interpreters.
Els traductors tenen a l’abast una gran quantitat d’eines i d’aplicacions per a gestionar la terminologia. Tanmateix, els intèrprets socials, la funció dels quals és permetre a la població que no domina la llengua oficial del país accedir als serveis bàsics i comunicar-se amb els proveïdors d’aquests serveis (Shlessinger, 2011: 6), no s’han beneficiat del mateix nivell d’innovació, i la seva metodologia de treball continua essent rudimentària i manual. En conseqüència, en aquest treball pretenem establir una sèrie de paràmetres basant-nos en la bibliografia precedent per a avaluar diverses eines de gestió terminològica tenint en compte les necessitats dels intèrprets socials. Amb els resultats que n’obtinguem, extraurem les conclusions, que apuntaran la necessitat de tenir en compte noves propostes per implementar les eines de gestió terminològica per a la interpretació social, com també d’oferir nous procediments de cerca a intèrprets socials professionals i en formació.
