Acceso usuarios
Antoni Martí Monterde 
L’objectiu d’aquest article és rellegir la idea de memòria involuntària de Marcel Proust prenent en consideració un dels precedents literaris que la va fer possible, els relats i esbossos venecians d’Henri de Régnier. La relectura dels passatges sobre Venècia d’Albertine disparue en relació amb la manera de narrar el somieig i la memòria en l’autor dels Esquisses vénitiennes permet subratllar la importància de l’obra d’aquest en el desenllaç de À la recherche du temps perdu, i, en definitiva, amb el conjunt de la concepció proustiana de l’escriptura.
The aim of this article is to reread the idea of involuntary memory of Proust considering one of the literary wealth that made possible the stories and sketches of Venetian Henri de Regnier. Rereading passages about Venice Albertine disparue regarding the way of narrating the dream and memory allows the author of Esquisses vénitiennes stressed the importance of the work that the outcome of À la recherche du temps perdu, and in defined-going, the whole concept of Proustian writing.
