Acceso usuarios
Alicia Fernández Barrera
Este artículo aborda las ideologías lingüísticas e identidades a través de las apropiaciones de la lengua inglesa en dos prestigiosos centros de secundaria bilingües en La Mancha City (pseudónimo), que forman parte de una etnografía lingüística en equipo llevada a cabo en la región de Castilla-La Mancha (España). Desde el aumento exponencial de diferentes tipos de programas bilingües (español-inglés), las ideologías lingüísticas que circulan entre las comunidades ‘imaginadas’ como bilingües a nivel local, así como las identidades bilingües de los agentes sociales implicados en los centros, se han transformado en la era de “la fiebre del bilingüismo”. Tomando la etnografía lingüística como acercamiento metodológico empírico para analizar las prácticas de CLIL en el aula y las entrevistas, este artículo explora cómo se co-construyen las identidades bilingües en relación con las políticas lingüísticas, las ideologías y las apropiaciones del inglés en los espacios institucionales como marca de distinción, elitismo y prestigio en el mercado local y global.
Aquest article aborda les ideologies lingüístiques i identitats a través de les apropiacions de la llengua anglesa en dos prestigiosos centres de secundària bilingües a la Manxa City (pseudònim), que formen part d'una etnografia lingüística en equip duta a terme a la regió de Castella la Manxa (Espanya). Des l'augment exponencial de diferents tipus de programes bilingües (espanyol-anglès), les ideologies lingüístiques que circulen entre les comunitats 'imaginades' com a bilingües a nivell local, així com les identitats bilingües dels agents socials implicats en els centres, s'han transformat en l'era de "la febre del bilingüisme". Prenent l'etnografia lingüística com acostament metodològic empíric per analitzar les pràctiques de CLIL a l'aula i les entrevistes, aquest article explora com es co-construeixen les identitats bilingües en relació amb les polítiques lingüístiques, les ideologies i les apropiacions de l'anglès en els espais institucionals com a marca de distinció, elitisme i prestigi en el mercat local i global.
This article addresses language ideologies and identities through the appropriations of the English language in two prestigious secondary bilingual schools in La Mancha City (pseudonym), as part of a team-based linguistic ethnography carried out in the region of Castilla-La Mancha (Spain). Since the exponential increase in different types of bilingual programmes (Spanish-English), language ideologies circulating among the local ‘imagined’ bilingual communities as well as bilingual identities of school stakeholders have been transformed and (re)shaped within the era of ‘bilingualism fever’. By drawing on linguistic and ethnographic empirical insights on CLIL classroom practices and interviews, this article explores how bilingual identities are co-constructed in relation to language policies, language ideologies and appropriations of English within the institutional spaces as a marker of distinction, elitism and prestige in the local/global market.
Cet article traite des idéologies linguistiques et des identités à travers les appropriations de la langue anglaise dans deux prestigieux lycées bilingues à La Mancha City (pseudonyme), dans le cadre d'une ethnographie linguistique menée par une équipe dans la région de Castilla-La Mancha (Espagne). Depuis l’augmentation exponentielle des différents types du programme bilingue (espagnol-anglais), des idéologies linguistiques circulant parmi les communautés bilingues locales « imaginées » ainsi que les identités bilingues des parties prenantes de l’école ont été transformées et (re)façonnées dans l’ère de la « fièvre de bilinguisme ». En s’appuyant sur les connaissances empiriques linguistiques et ethnographiques sur les pratiques CLIL en classe et sur les entretiens, cet article explore comment les identités bilingues sont co-construites en relation avec les politiques et les idéologies linguistiques et les appropriations de l’anglais dans les espaces institutionnels en tant que marque de distinction, d’élitisme et de prestige dans le marché local et global.
