Acceso usuarios
Júlia Benavent 
El trabajo llevado a cabo en el siglo xix por archiveros como Louis Prosper Gachard sobre la correspondencia de los gobernadores de los Países Bajos durante el siglo xvi y otros asuntos ha sido y es un referente para la edición de epistolarios. Los documentos se hallaban dispersos en archivos y bibliotecas europeos y fue necesaria su edición. El articulo analiza las condiciones en que se produjeron estos trabajos, el espíritu que los animó y los resultados que obtuvieron. La revisión de esta ingente obra es necesaria para continuarla. En primer lugar para no repetir aquello que ya se realizó y, en segundo lugar, para continuar un trabajo que sigue mereciendo la admiración de historiadores, filólogos y archiveros.
El treball dut a terme en el segle XIX per arxivers com Louis ProsperGachard sobre la correspondència dels governadors dels Països Baixos durant el segle XVI i altres assumptes ha sigut i és un referent per a l'edició d'epistolaris. Els documents es trobaven dispersos en arxius i biblioteques europeus i va ser necessària la seua edició. L'article analitza les condicions en què es van produir aquests treballs, l'esperitque els va animar i els resultats que van obtenir. La revisió d'aquesta ingent obra és necessària per a continuar-la. En primer lloc per a no repetir allò que ja es va realitzar i, en segon lloc, per a continuar un treball que segueix mereixent l'admiració d'historiadors, filòlegs i arxivers.
The work that was carried out in the 19th century by archivists like Louis Prosper Gachard, focused on the correspondence of the governors of the Netherlands during the 16th century, as well as on other topics, has been and is a reference for the edition of epistolaries. The documents were scattered in different European archives and editing them was necessary. This paper aims to analyze the conditions under which these works took place, the spirit that encouraged them, and the results that were obtained. It is necessary to review this enormous work in order to continue it. In the first place, not to repeat what was already done and, secondly, to continue a work that still deserves the admiration of historians, philologists and archivists.
