Domingo Figarola-Caneda (Cuba 1852-1926) fue periodista, bibliógrafo, humanista, y el primer director de la Biblioteca Nacional de Cuba. Entre sus biografías, bibliografías y textos ensayísticos de diferente signo se encuentran dos estudios de referencia de la Condesa de Merlín y de Gertrudis Gómez de Avellaneda. Estos trabajos no sólo suponen la recuperación de textos de dos personalidades literarias femeninas de suma importancia para la isla de Cuba, en un momento en el que las escritoras del XIX apenas habían recibido atención crítica, sino también la revalorización de sus escritos personales en fechas muy tempranas. Este artículo aborda la especificidad del trabajo de Figarola-Caneda en estas obras, al tiempo que analiza el valor ideológico de su propuesta.
Domingo Figarola-Caneda (Cuba 1852-1926) va ser periodista, bibliògraf, humanista, i el primer director de la Biblioteca Nacional de Cuba. Entre les seues biografies, bibliografies i textos assatgístics de diferent signe es troben dos estudis de referència de la Comtessa de Merlín i de Gertrudis Gómez de Avellaneda. Aquests treballs no solament suposen la recuperació de textos de dues personalitats literàries femenines de summa importància per a l'illa de Cuba, en un moment en el qual les escriptores del XIX amb prou feines havien rebut atenció crítica, sinó també la revaloració dels seus escrits personals en dates molt primerenques. Aquest article aborda l'especificitat del treball de Figarola-Caneda en aquestes obres, al mateix temps que analitza el valor ideològic de la seua proposta.
Domingo Figarola-Caneda (Cuba 1852-1926) was a journalist, bibliographer, humanist, and the first director of Cuba’s National Library. Amongst his biographies, bibliographies, and essays of different nature, there is reference material on the Condesa de Merlín and Gertrudis Gómez de Avellaneda. This material implies not only the recovery of texts written by two female literary personalities of the utmost importance for the island of Cuba –at a time when women writers of the 19th century hardly received any critical attention–, but also the appreciation of their personal writings in very early dates. This article discusses the specificity of Figarola-Caneda’s work regarding these texts, analyzing at the same time the ideological value of his proposal.