Acceso usuarios
Cambridge District, Reino Unido
Tracto de la sintaxi i la semàntica dels SPs en datiu que presenten una interpretació espacial (de Fons), tot concentrant-me en aquells que depenen de verbs prefixats, en llatí arcaic i clàssic. Avaluo i descarto els dos principals enfocaments anteriors: aquell en què el datiu expressa un argument del preverb (el seu Fons) i aquell en què correspon a un datiu benefactiu o malefactiu. Proposo una anàlisi en què el datiu és introduït per un nucli aplicatiu situat per sota del nucli esdevenimental. En el cas dels predicats encapçalats per un verb prefixat, assumeixo que el preverb s’origina dins un SP que conté un nom abstracte de semàntica relacional. Com que és dins de l’abast del datiu, aquest nom pot ser interpretat com posseït inalienablement pel seu referent, d’on emergeix la inferència que el datiu identifica el Fons de moviment. Una predicció reeixida és que el datiu espacial no és legitimat per verbs de manera de moviment no prefixats, atès que no codifiquen una localització resultant.
I discuss the syntax and semantics of dative DPs with a spatial (Ground) interpretation, focusing on those dependent on prefixed verbs, in Early and Classical Latin. I assess and discard the two main previous approaches: the one in which the dative realizes an argument of the preverb (its Ground) and the one in which it corresponds to a benefactive/malefactive dative. I propose an analysis whereby the dative is introduced by an applicative head below the eventive head. In the case of predicates headed by a prefixed verb, I assume that the preverb originates in an embedded PP that involves a null nominal of relational semantics. Being under the scope of the dative, the nominal can be interpreted as inalienably possessed by its referent, whence the inference that the dative identifies the Ground of motion. A felicitous prediction is that the spatial dative should not be licensed by unprefixed manner-of-motion verbs, since they do not encode a resulting location.
