Acceso usuarios
Vicent Josep Escartí Soriano 
La devoció en terres de parla catalana a l’anacoreta sant Onofre es troba bastant difosa i compta amb nombrosos testimonis. Entre els literaris, en destaquen dos. Un, en català, publicat a principis del segle XVI, a València —anònim i amb clares evidències de ser un treball que recull textos elaborats en estadis anteriors—, i l’altre publicat a Barcelona —malgrat que obra del valencià Onofre Salt—, del 1620, i en castellà. Ens proposem veure les diferències entre l’un i l’altre i, encara, els punts en comú de dos textos devocionals hagiogràfics que es troben als extrems de la cruïlla de l’edat moderna: de l’edat mitjana al Renaixement, el primer, i ja al barroc, el segon.
The devotion to the anchorite Saint Onophrius in Catalan-speaking lands is quite widespread and has numerous witnesses. Among the literary ones, two stand out. One in Catalan, which is anonymous and was published in Valencia at the beginning of the sixteenth century with clear evidence of being a work that includes texts elaborated in previous stages, and another published in 1620 in Barcelona in Spanish despite being a work of the Valencian Onofre Salt. This article examines the differences between both and the points in common of the two hagiographic devotional texts that are at the end of the crossing of the modern age: the first from the Middle Ages to the Renaissance, and the second that is already in the Baroque period.
