Acceso usuarios
Narcís Iglésias Franch 
This article analyzes territory and language in the rootlessness narratives of contemporary Catalonia, particularly biographies of immigrants and egodocuments from Republican Catalan exiles, within the framework of sociolinguistic theories (Pavlenko & Blackledge 2004). Despite being two very different historical situations, immigration and exile are phenomena that have led rootless people to reflect on their condition, specifically their territory of origin and on occasion their language. While the witnesses of exile that I analyze attributed to the language a whole range of moral values, the witnesses of immigration silence their language of origin among the identification elements that they evoke or recall in their biographies.
As a result of my analysis of these two forms of rootlesness, in the case of immigration, I propose interpreting language as a profane site, while in the case of exile, I propose interpreting language as a sacred site.
En aquest article s’analitzen el territori i la llengua en narratives del desarrelament de la Catalunya contemporània, concretament en biografies d’immigrants i egodocuments dels exiliats republicans catalans, dins el marc de les teories sociolingüístiques actuals (Pavlenko & Blackledge 2004). Aquests últims anys, diferents pensadors han posat en relleu el bagatge humà que comparteixen desarrelats com els immigrats o els exiliats. Tot i ser dues situacions històriques molt diferents, la immigració i l’exili han estat fenòmens que han portat les persones a reflexionar sobre la seva condició, i de manera específica sobre el seu territori d’origen i, de vegades, sobre la llengua. Mentre que els testimonis de l’exili que analitzo atribueixen a la llengua tot una sèrie de valors morals, els testimonis de la immigració silencien la seva llengua d’origen entre els elements d’identificació que evoquen o recorden en les seves biografies. Fruit de l’anàlisi comparada d’aquestes dues situacions de desarrelament, proposo interpretar com un espai profà la representació de llengua en les biografies dels immigrants; de l’altra, proposo interpretar com un espai sagrat la representació de la llengua en els egodocuments dels exiliats.
