Acceso usuarios
Les traduccions de Konstantinos P. Kavafi s de Carles Riba i d’Alexis Eudald Solà comparteixen l’objectiu de voler ser “la més literal i alhora la més literària”. Segons el mateix Solà, això implica la recerca de la més gran precisió en cada paraula i expressió, combinada amb la recreació d’una llengua dotada de força expressiva i amb atenció al ritme. Pel que fa al tercer d’aquests punts, cal tenir en compte com, més enllà de la mètrica, la poesia de Kavafi s es distingeix per un joc de pauses i canvis de ritme modulats per una puntuació peculiar. Aquest article es qüestiona com se’n pot fer una traducció, a través de l’estudi concret del guió. Es tracta d’un signe de ruptura, que s’ajusta perfectament al to dialogal de la poesia de Kavafi s. La riquesa d’aquest signe es fa manifesta en les tres opcions que presenten, sense cap explicació per part dels seus autors, els tres volums de traduccions de Riba i de Solà de què disposem, i ens porta a plantejarnos de nou la significació del que és literal i el que és literari
The translations of K.P Kavafi s by Carles Riba and Alexis Eudald Solà aim to be at the same time the most literary and the most literal. According to Solà himself, this aim requires the greatest precision in each word and expression,combined with the recreation of a language imbued with great expressive power and attention to rhythm. In relation to this third point, it must be noted that beyond the metrics, Kavafi s’ poetry is characterized by multiple voices and changes of rhythm, modulated by peculiar punctuation. This article deals with how it can be translated, focusing on the study of the use of dashes. It’s a sign of rupture that perfectly fits the dialogic tone of Kavafi s’ poetry. Its richness becomes clear in the three options that are offered, without any explanation by their authors, by the three volumes of translations by Riba and Solà that we have at our disposal, and leads us to question again what is literal and what is literary.
