Acceso usuarios
Karla Fernández de Gamboa Vázquez 
Las últimas décadas del siglo XX trajeron consigo una innovación notable en la literatura infantil de las sociedades postindustriales occidentales. Este cambio, tanto literario como educativo, se ha manifestado en la producción de libros con nuevos contenidos, nuevas técnicas artísticas y formas discursivas (Silva-Díaz, 2005). Entre dichas innovaciones el uso de desenlaces que distan del arquetípico final feliz ha sido una de las más polémicas en el campo de su valoración. Tomando este debate como punto de partida, el presente estudio analiza los finales de las obras de la literatura infantil contemporánea más recomendadas por la crítica especializada dirigidas a lectores de entre 8 y 10 años. Los resultados obtenidos muestran que la diversificación de los tipos de desenlace ha aumentado en los últimos años y que su uso se ha renovado adhiriéndose a las nuevas características que presenta la literatura infantil en estas primeras décadas del siglo XXI.
The late 20th century brought a notable innovation in children's literature in Western post-industrial societies. This change, both literary and educational, has been manifested in the production of books with new content, new artistic techniques and new discursive forms (Silva-Díaz, 2005). Amongst these innovations, the use of endings which are removed from the archetypical happy ending has been one of the most controversial in the field of their assessment. Taking this debate as a point of departure, this study analyses the endings of works of contemporary children's literature aimed at readers aged 8 to 10 years, which specialized critics have recommended the most. The results obtained demonstrate that the diversification of the varieties of denouement has increased in recent years. Moreover, its use has been renewed by complying with the new characteristics of children's literature in these first decades of the 21st century.
Les dernières décennies du XXe siècle ont apporté une innovation remarquable dans la littérature pour enfants des sociétés postindustrielles occidentales. Ce changement, à la fois littéraire et éducatif, s'est manifesté dans la production de livres avec de nouveaux contenus, de nouvelles techniques artistiques et des formes discursives (Silva-Díaz, 2005). Parmi ces innovations, l'utilisation de résultats éloignés de la fin heureuse archétypale a été l'une des plus controversées dans le domaine de l'évaluation. Prenant ce débat comme point de départ, cette étude analyse la fin des contes de littérature contemporaine pour enfants recommandés par des critiques spécialisés destinés aux lecteurs âgés de 8 à 10 ans. Les résultats obtenus montrent que la diversification a augmenté au cours des dernières années et que leur utilisation a été renouvelée en adhérant aux nouvelles caractéristiques que présente la littérature pour enfants dans ces premières décennies du XXIe siècle.
Les últimes dècades del segle XX van portar amb si una innovació notable en la literatura infantil de les societats postindustrials occidentals. Aquest canvi, tant literari com educatiu, s'ha manifestat en la producció de llibres amb nous continguts, noves tècniques artístiques i formes discursives (Silva-Díaz, 2005). Entre aquestes innovacions l'ús de desenllaços que disten de l'arquetípic final feliç ha estat una de les més polèmiques en el camp de la seva valoració. Prenent aquest debat com a punt de partida, el present estudi analitza els finals de les obres de la literatura infantil contemporània més recomanades per la crítica especialitzada dirigides a lectors d'entre 8 i 10 anys. Els resultats obtinguts mostren que la diversificació dels tipus de desenllaç ha augmentat en els últims anys i que el seu ús s'ha renovat adherint-se a les noves característiques que presenta la literatura infantil en aquestes primeres dècades del segle XXI.
