Acceso usuarios
Bartomeu Abrines Llabrés, Jaume Mateu Fontanals 
En aquest treball analitzem la participació dels verbs de canvi d’estat del català en l’alternança causativa.
En revisem les classificacions fetes, però finalment les rebutgem per la seva insuficiència empírica i teòrica.
Analitzem especialment la participació dels verbs de canvi de causa interna en l’alternança i els casos en què legitimen la construcció causativa fins i tot amb un subjecte agentiu. Per tal d’explicar aquests casos, postulem la necessitat d’un principi cognitiu que complementi la Direct Causation Condition proposada per Rappaport Hovav i Levin (2012). Aquesta anàlisi, i la de la legitimació dels adjunts agentius o causals en les construccions de l’alternança i de les passives, ens menen a postular, seguint l’enfocament neoconstruccionista d’Alexiadou, Anagnostopoulou i Schäfer (2015), cinc estructures sintàctiques que donin compte del seu comportament sintàctic. En conclusió indiquem que només la diferència entre arrels que lexicalitzen la manera o l’estat resultant és pertinent per explicar la participació de les arrels en l’alternança.
We deal with the participation of Catalan change-of-state verbs in the causative alternation. After revising some previous classifications, we finally discard them due to their theoretical and empirical insufficiency.
We specially focus on internally caused change-of-state verbs, which have traditionally been said not to enter the causative alternation, and we also analyse the cases where these verbs enter the transitive construction even with an agentive external argument. We claim that a cognitive principle is needed, in addition to the Direct Causation Condition, in order to explain these cases. Our analysis, which also takes into account the licensing of agentive and causal adjuncts in alternant and passive constructions, leads us to propose, following the neoconstructionist perspective put forward by Alexiadou, Anagnostopoulou & Schäfer (2015), five syntactic structures to explain their syntactic behaviour. In conclusion, we point out that it is only the difference between manner and result roots that is relevant to explain how roots participate in the causative alternation.
