Acceso usuarios
Diego Peller
Este artículo analiza escenas de lectura en las que el nuevo cine argentino aborda su vínculo conflictivo con los años de la militancia política y la dictadura militar. A partir de la novela de Martín Kohan Museo de la revolución (2006), se caracterizan las relaciones entre imaginario letrado e ideales revolucionarios en los años setenta. A continuación se analizan los diferentes modos en que las películas Los rubios (2003), de Albertina Carri, y M (2007), de Nicolás Prividera, resignifican esos restos letrados del pasado revolucionario.
Aquest article analitza escenes de lectura en què el nou cinema argentí aborda el seu vincle conflictiu amb els anys de la militància política i la dictadura militar. A partir de la novel·la de Martín Kohan Museo de la revolución (2006), s’hi caracteritzen les relacions entre imaginari lletrat i ideals revolucionaris en els anys setanta. A continuació s'hi analitzen les diferents maneres en què les pel·lícules Los rubios (2003), d'Albertina Carri, i M (2007), de Nicolás Prividera, ressignifiquen les restes lletrades del passat revolucionari.
This article analyzes film scenes of reading in which new Argentine cinema addresses its conflictual link with the years of political activism and the military dictatorship. It proposes a characterization of the relationship between literary imaginary and revolutionary ideals in the seventies starting from Martin Kohan's novel Museo de la revolución (2006). It next analyzes the different ways in which the films Los rubios (2003), by Albertina Carri, and M (2007), by Nicolás Prividera, resignify literary remains of the revolutionary past.
