Acceso usuarios
Nicolás Martín Olszevicki, Jorge Luis Caputo
Lograr una representación estéticamente relevante de lo instantáneo parecería, a priori, un desafío exclusivo para los artistas visuales, en tanto están obligados a trabajar, como materia prima, con el despliegue espacial y no con el temporal. Tal es la formulación clásica de Lessing en su Laocoonte (1766), texto en el que se configura la noción moderna de «instante pregnante». En este trabajo, no obstante, revisamos la formulación lessingiana y sugerimos que tiene un alcance mucho mayor que el vislumbrado por el autor alemán. Para ello, recurrimos, en primera instancia, al pensamiento estético de su contemporáneo, Denis Diderot, quien advierte que la captación artística del instante es deseable no solo en la pintura y la escultura sino, también, en el teatro, para el cual reclama que los tableaux dans la scène reemplacen a los coups de théâtre. Luego, sugerimos que el desafío de representar lo momentáneo puede extenderse hasta abordar los géneros narrativos propiamente dichos. En este sentido, analizamos la poética novelística de Gustave Flaubert como proyecto literario que hace del instante no apenas un fenómeno a ser registrado miméticamente por el lenguaje sino un paradójico efecto de lectura producido por la extensión de la prosa.
Aconseguir una representació estèticament rellevant d’allò instantani semblaria a priori un desafiament exclusiu per als artistes visuals, en tant que estan obligats a treballar, com a matèria prima, amb el desplegament espacial i no amb el temporal. Aquesta és la formulació clàssica de Lessing al seu Laocoont (1766), text en què s’hi configura la noció moderna d’«instant pregnant». En aquest treball, però, revisem la formulació lessingiana i suggerim que té un abast molt més gran que el proposat per l'autor alemany. Per a això, podem recórrer, en primera instància, al pensament estètic del seu contemporani, Denis Diderot, que adverteix que la captació artística de l'instant és desitjable no només en la pintura i l'escultura sinó, també, en el teatre, per al qual reclama que els tableaux dans la scène reemplacin als coups de théâtre. Després, suggerim que el desafiament de representar allò momentani pot estendre’s fins abordar els gèneres narratius pròpiament dits. En aquest sentit, analitzem la poètica novel·lística de Gustave Flaubert com a projecte literari que fa de l'instant no tot just un fenomen a ser registrat mimèticament pel llenguatge sinó un paradoxal efecte de lectura produït per l'extensió de la prosa.
To achieve an aesthetically relevant representation of an instant would seem, a priori, a challenge for visual artists, as their raw material is space rather than time. That was, in fact, Lessing´s opinion in his Laökoon (1766), the text which gave shape to the modern notion of “pregnant moment”. In this paper reviews Lessing´s formulation and suggests that it has a far greater scope than that the one envisaged by the German author. In order to do so, it first resorts to the aesthetic thinking of his contemporary, the philosophe Denis Diderot, for whom the artistic grasping of the moment is desirable not only in painting and sculpture but also in drama, for which he suggests to replace coups de théâtre with tableaux dans la scène. Moreover, we suggest that the challenge to represent the fleeting instant can be extended and address narrative genres. In this sense, we analyze the novelistic poetics of Gustave Flaubert as a literary project that makes the instant not just a phenomenon to be registered mimetically by language but a paradoxical effect of reading produced by the extension of prose.
