Acceso usuarios
Sebastià Salvà i Puig
Aquest article pretén descriure el comportament de la concordança del participi (CP) en el català de Mallorca, molt especialment quan l’objecte roman in situ (en la seva posició canònica postverbal), tot comparant-lo amb el d’altres parlars romànics i posant èmfasi en un fet no destacat fins ara, i és que la CP amb l’objecte in situ no sempre és reeixida: l’accepten els esdeveniments dinàmics tèlics, però la rebutgen les situacions estatives —a excepció feta de certes construccions dinàmiques tèliques fetes a partir d’alguns verbs estatius— i també la rebutgen algunes construccions dinàmiques atèliques; però, crucialment, no totes. Per a tractar d’explicar-ho des d’un punt de vista teòric, es proposa que és imprescindible que en l’estructura oracional hi sigui present un nucli funcional (Asp) relacionat amb l’anomenat aspecte intern.Paraules clau: concordança del participi; objecte in situ; català de Mallorca; aspecte intern; (a)telicitat; estativitat
