Acceso usuarios
Francesc Foguet i Boreu 
El director d’escena Ricard Salvat va ser vigilat per la policia franquista des del 1963 al 1976. L’expedient policial conservat a l’Archivo General del Ministerio del Interior espanyol evidencia el seguiment que feren els diversos òrgans repressius de les seves activitats públiques: la signatura de la carta dels «cent dos» intel·lectuals a Manuel Fraga Iribarne, ministre d’Información y Turismo, el 1963, en què es denunciava la repressió governamental contra les vagues dels miners d’Astúries de 1962; la rúbrica de l’escrit de protesta, adreçat al governador civil, per l’actuació de la policia en la manifestació de l’Onze de Setembre de 1967; la col·laboració a la revista «de carácter catalanista separatista» Presència el 1969; els viatges professionals a l’estranger el 1970, o, entre d’altres, les conferències de temàtica teatral a Bilbao, Palma o Alacant durant els primers setanta. El present article analitza l’expedient policial de Salvat i el confronta amb la relació d’altres actuacions antifranquistes, que no consten en la documentació policial: la signatura de diversos manifestos contra la repressió i la censura a la dècada dels seixanta i primers setanta, la participació a la Caputxinada de 1966 o, entre d’altres, la implicació en el Congrés de Cultura Catalana de 1975. Atès el seu compromís com a intel·lectual i home de teatre, les instàncies repressives del franquisme no dubtaren a classificar-lo com a element desafecte al Règim i d’idees polítiques catalanistes, i a imposar-li com a tal sancions econòmiques, denegació del passaport i prohibicions d’actes públics.Paraules clau: dictadura franquista; control policial; repressió política; oposició antifranquista; intel·lectualitat catalanista; Ricard Salvat
