Acceso usuarios
Isabel Briales Bellón, Elisa Alonso 
, Gustavo Filsinger
La revolución global digital, unida a los desafíos de la actual sociedad multilingüe, perfila un escenario lleno de retos para la formación de una ciudadanía competente. Diversas disciplinas, entre ellas la traducción, llevan décadas investigando sobre el multilingüismo, la adquisición de la segundas lenguas y las competencias digitales, por lo que existe abundante bibliografía y pruebas sobre la competencia traductora, que incorpora no solo la capacidad de comunicarse en varias lenguas, sino, también, subcompetencias instrumentales (tecnológicas). Este trabajo tiene como objetivo describir las necesidades, las herramientas y los recursos del estudiantado de Traducción e Interpretación (TEI) que compone la muestra. Para ello, se ha llevado a cabo una encuesta en la que han participado 110 estudiantes (la mayoría de la Universidad Pablo de Olavide, aunque también Erasmus, de la University of Bristol y de la Ulster University), y se han comparado los resultados con una encuesta similar realizada por Alonso en 2015 entre 412 traductores profesionales. En ambas investigaciones, las necesidades lexicográficas, o terminológicas, y las de carácter documental parecen ser las más apremiantes. A diferencia de los profesionales, para los estudiantes el uso de dispositivos móviles es una necesidad apremiante. Además, parecen exhibir dinámicas constructivistas en los procesos de aprendizaje, ya que recurren con relativa frecuencia a los compañeros y los profesores; esta tendencia merece ser estudiada con mayor detalle. La traducción automática no ocupa un lugar destacado entre el estudiantado ni entre los profesionales. Los resultados sugieren que los sujetos parecen cubrir sus lagunas competenciales multilingües con recursos externos (tecnológicos o humanos).
La revolució global digital, juntament amb els reptes de la societat multilingüe actual, plantegen un escenari ple de grans reptes per a la formació d'una ciutadania competent. En diverses disciplines, com ara els estudis de traducció, ja fa dècades que s'investiga sobre el multilingüisme, l'adquisició d'una segona llengua i les competències digitals, per això ja hi ha molta literatura i certituds sobre la competència traductora, que no tan sols inclou la capacitat de comunicar-se en diverses llengües, sinó també subcompetències instrumentals (tecnològiques). Aquest estudi té l'objectiu de descriure les necessitats, les eines i els recursos que té una mostra de l'alumnat de Traducció i d'Interpretació (TI) que vam agafar com a mostra. Per això es va passar una enquesta a 110 estudiants (majoritàriament alumnes de la Universitat Pablo de Olavide, però també alguns Erasmus i alumnes de la University of Bristol i de la Ulster University) i se n'han comparat els resultats amb una de similar feta per Alonso el 2015, a 412 traductors professionals. En totes dues investigacions, les necessitats lexicogràfiques o terminològiques i les documentals són les que semblen més urgents per als participants. A diferència dels professionals, però, per a l'alumnat sembla més necessari l'ús dels dispositius mòbils. L'alumnat mostra dinàmiques constructivistes en els processos d'aprenentatge, perquè recorre amb relativa freqüència als companys i al professorat, tendència que pensem que s'hauria d'estudiar més detalladament en el futur. La traducció automàtica no obté un lloc destacat ni entre els estudiants, ni entre els professionals. Els resultats apunten que els subjectes cobreixen les seves llacunes en les competències multilingües amb recursos externs (tecnològics o humans).
The global digital revolution, along with the demands of the current multilingual society, sketch out a scenario full of challenges for the sake of training competent citizens. From different disciplines’ perspectives, such as Translation Studies, it has been researched into multilingualism, second language acquisition and digital skills throughout decades, though there are significant literature and evidence on the translation competence, which incorporates not only the capacity of communicating in several languages, but also instrumental (technological) subcompetences. This study aims at describing the needs, tools and resources used by the students of Translation and Interpreting included in the sample. In order to attain our goal, a survey has been carried out involving 110 students (local and incoming students from the Universidad Pablo de Olavide mainly, and students from the Bristol and Ulster universities as well), and its results have been compared with those of a similar survey made by Alonso among 412 professional translators in 2015. In both surveys, it could be observed the importance of lexicographic, terminological and documentary needs experienced by the subjects. Unlike professional translators, translation students found the use of mobile devices very compelling. Exhibiting a sort of a constructivist dynamics in their learning process, students usually turned to their classmates as well as to their lecturers for support and guidance. This is a worth researching tendency which can be studied more thoroughly in future projects. Automatic translation is seldom used among students and professionals. Results suggest that individuals seem to cover up their multilingual competence gaps with (technological or human) external resources.
