Acceso usuarios
, Núria Alturo
La cohesión referencial integra una serie de mecanismos gramaticales léxicos de tipo fórico que establecen vínculos de carácter sintáctico y semántico entre las entidades discursivas. Mediante la referencia, los significados textuales se entretejen, de forma que se crean una serie de redes correferenciales y de sentido a través de las cuales se encadenan las palabras para contribuir a la cohesión textual.
Como fenómeno que incluye la pronominalización, la elipsis o anáfora cero, la deixisi textual (que se concreta básicamente en el uso no exofórico de demostrativos) y una variedad de mecanismos de cohesión léxica (relaciones de repetición, reiteración y asociación), la cohesión referencial se sitúa en la interfaz entre el nivel gramatical y el pragmatico-discursivo. Por un lado, explicita relaciones sintáctico-semánticas de tipo estructural y jerárquico entre los constituyentes oracionales; por otro lado, patentiza el grado de activación de las entidades discursivas en la memoria de los interlocutores y constituye una evidencia de la organización discursiva, que permite interpretar la progresión temática y la coherencia. Así pues, la diversidad de mecanismos de referencia se vincula con la cohesión textual, en el nivel microestructural; acontece una impronta, patente y palpable, de las relaciones de coherencia, en el nivel de la macroestructura, y permite reseguir los procesos cognitivos en que interactúan los interlocutores para hacer efectiva la comunicación –el objetivo definitorio del discurso– en el nivel contextual y pragmático.
La cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s’entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correferencials i de sentit a través de les quals s’encadenen els mots per contribuir a la cohesió textual. Com a fenomen que inclou la pronominalització, l’el·lipsi o anàfora zero, la dixi textual (que es concreta bàsicament en l’ús no exofòric de demostratius) i una varietat de mecanismes de cohesió lèxica (relacions de repetició, reiteració i associació), la cohesió referencial se situa en la interfície entre el nivell gramatical i el pragmaticodiscursiu. D’una banda, explicita relacions sintacticosemàntiques de tipus estructural i jeràrquic entre els constituents oracionals; d’altra banda, palesa el grau d’activació de les entitats discursives en la memòria dels interlocutors i constitueix una evidència de l’organització discursiva, que permet interpretar la progressió temàtica i la coherència. Així doncs, la diversitat de mecanismes de referència es vincula amb la cohesió textual, en el nivell microestructural; esdevé una empremta, palesa i palpable, de les relacions de coherència, en el nivell de la macroestructura, i permet resseguir els processos cognitius en què interactuen els interlocutors per tal de fer efectiva la comunicació –l’objectiu definitori del discurs– en el nivell contextual i pragmàtic.
Referential cohesion integrates a series of phoric-type lexical grammatical mechanisms that exhibit syntactic and semantic links between discursive entities. By means of referential devices, textual meanings interweave so that a series of coreferential and meaning networks are created through which nouns are linked in order to contribute to textual cohesion.
As a phenomenon that includes pronominalisation, ellipsis or zero anaphora, textual deixis (which essentially materialises in a non-exophoric use of demonstratives) and a variety of lexical cohesion devices (relationships of repetition, reiteration and association), referential cohesion is located at the interface between grammatical and pragmatic-discursive levels. On the one hand, it establishes structural and hierarchical syntactic-semantic relations between sentence constituents; on the other hand, it reveals the degree of activation of discursive entities in the memory of interlocutors and therefore shows evidence of discursive organisation, which licences an interpretation of thematic progression and coherence. Thus, the variety of referential mechanisms is linked to textual cohesion in the microstructural level. It stands as an obvious and tangible trace of coherence relations at the level of macrostructure and allows to track the cognitive processes by which interlocutors interact in order to communicate - the main aim of discourse - at the contextual and pragmatic levels.
