Acceso usuarios
En gramática funcional discursiva (FDG, en sus siglas en inglés), tanto la adscripción como la referencia son calificadas como procesos accionales y se localizan en el nivel interpersonal de la descripción lingüística. Por otro lado, la secuenciación temporal de los actos discursivos parece relevando a la hora de establecer relaciones de dependencia. Aun así, los otros niveles de representación de esta teoría incluyen descripciones estáticas de las estructuras lingüísticas y no de procesos. En este artículo, mostraremos que esto es el resultado de una contradicción inherente entre la consideración de la FDG como una gramática estática y la dinamicidad de la interacción verbal, contradicción que se resuelve si la teoría atribuye una naturaleza procedimental al nivel interpersonal. Para poderlo hacer, las diferentes categorías identificadas en la bibliografía sobre el estado cognitivo de los referentes tienen que tener un lugar destacado en la gramática. A partir de García Velasco (2014), mostraremos que la dimensión temporal del texto, en que se originan la actividad y la accesibilidad del referente, es relevante para una propuesta global de la anteposición de constituyentes en español.
In Functional Discourse Grammar, both Ascription and Reference are characterized as actional processes and are captured at the Interpersonal Level of linguistic description. Additionally, the temporal sequencing of Discourse Acts seems relevant to establishing dependency relations among them. However, the remainder of the levels of representation in the theory contain static descriptions of linguistic structures and not of processes. In this paper, I will argue that this is the result of an inherent contradiction between FDG’s characterization as a static grammar and the dynamicity of verbal interaction, which is best solved if the theory commits itself to the procedural nature of the Interpersonal Level. In order to do so, the different categories that have been identified in the literature on the cognitive status of referents should find relevance in the grammar. Elaborating upon García Velasco (2014), I will show that the temporal dimension of the text creating activity and referent accessibility, are relevant for a full account of constituent preposing in Spanish.
En gramàtica funcional discursiva (FDG, en les sigles en anglès), tant l’adscripció com la referència són qualificades com a processos accionals i es localitzen en el nivell interpersonal de la descripció lingüística. D’altra banda, la seqüenciació temporal dels actes discursius sembla rellevant a l’hora d’establir-hi relacions de dependència. Tanmateix, els altres nivells de representació d’aquesta teoria inclouen descripcions estàtiques de les estructures lingüístiques i no de processos. En aquest article, mostrarem que això és el resultat d’una contradicció inherent entre la consideració de la FDG com una gramàtica estàtica i la dinamicitat de la interacció verbal, contradicció que es resol si la teoria atribueix una naturalesa procedimental al nivell interpersonal. Per poder-ho fer, les diferents categories identificades en la bibliografia sobre l’estat cognitiu dels referents han de tenir un lloc destacat en la gramàtica. A partir de García Velasco (2014), mostrarem que la dimensió temporal del text, en què s’originen l’activitat i l’accessibilitat del referent, és rellevant per a una proposta global de l’anteposició de constituents en espanyol.
