Acceso usuarios
Neus Nogué Serrano 
Este artículo presenta a modo de resumen los primeros resultados de una investigación en curso que tiene como objetivo estudiar la evolución de las estrategias lingüísticas y discursivas utilizadas para la referencia a los participantes en el Parlamento de Cataluña en el periodo 1932-38 (durante la Segunda República Española) y en el periodo que va desde la recuperación de las instituciones democráticas catalanas, el 1980, hasta el 2013. El análisis combina los métodos cualitativos con los cuantitativos y muestra varias tendencias en la evolución del uso de las diferentes formas y estrategias. La incorporación de los marcos participativos de Goffman (1981) al análisis proporciona un conjunto de datos que, una vez descritas e interpretadas, permiten responder de una manera más precisa a los interrogantes planteados que si sólo se hubieran analizado las formas deícticas de persona y los tratamientos honoríficos. Y esto es relevante, no sólo para los debates parlamentarios, sino para cualquier acontecimiento comunicativo en que adopten el rol de enunciadores más de dos participantes.
This article presents summarily the first results of a research in progress that aims to study the evolution of the linguistic and discursive strategies used for the reference to participants in the Parliament of Catalonia in the period 1932-38 (during the Spanish Second Republic) and from 1980, the year of the recovery of the Catalan democratic institutions, to 2013. The analysis combines qualitative and quantitative methods and shows several tendencies in the evolution of the use of the different forms and strategies. The incorporation of Goffman (1981)’s participation frameworks to the analysis provides additional data that, once described and interpreted, give a much more accurate answer to the questions set out than the analysis of only person deictic forms and honorifics. And this is relevant not only for parliamentary debates but also for any other speech event with more than two participants.
Aquest article presenta sumàriament els primers resultats d’una recerca en curs que té com a objectiu estudiar l’evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el període 1932-38 (durant la Segona República Espanyola) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L’anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l’evolució de l’ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981) a l’anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten respondre d’una manera més precisa als interrogants plantejats que si només s’haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els tractaments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu en què adoptin el rol d’enunciadors més de dos participants.
