Acceso usuarios
Evelien Keizer
Este trabajo trata de un tipo especial de relación anafórica que consiste en la referencia hecha mediante una parte, o a una parte, de una expresión idiomática fija. Se demuestra que, al contrario de lo que generalmente se supone, tales referencias no resultan necesariamente marcadas estilística o gramaticalmente, sino que responden a varios patrones de uso productivos. A partir de datos de corpus y con el enfoque de la Gramática Discursivo-Funcional se ofrece un análisis fundamentado teóricamente de cada uno de estos patrones. El análisis refleja los procesos de su producción e interpretación, da cuenta de su sistematicidad y productividad, y presenta una propuesta explicativa del coste cognitivo y las ventajas comunicativas implicadas en su uso.
Aquest treball se centra en un tipus especial de relació anafòrica que consisteix en la referència efectuada mitjançant una part, o a una part, d’una expressió idiomàtica. S’hi posa de manifest que, contràriament al que se suposa generalment, aquestes referències no estan necessàriament marcades estilísticament o gramaticalment, sinó que responen a diversos patrons productius. A partir de dades de corpus i dins del marc de la gramàtica funcional discursiva es presenta una anàlisi amb base teòrica de cadascun d’aquests patrons. L’anàlisi en reflecteix els processos de producció i interpretació, en dona compte de la sistematicitat i productivitat i presenta una proposta explicativa del cost cognitiu i els avantatges comunicatius que impliquen l’ús d’aquests patrons.
This paper deals with a special type of anaphoric relation that consists in a reference through/to a part of a fixed idiomatic experience. It is proved that, contrary to what is generally assumed, such references are not necessarily grammatically or stylistically marked. Instead, they are part of several productive usage patterns. With corpus data and a discursive-functional grammatical approach, I provide a theoretically-substantiated analysis of each of these patterns. This analysis shows their production and interpretation processes, accounts for their systematicity and productivity, and puts forth an explanatory proposal of the cognitive effort and communicative advantages of their use.
