Acceso usuarios
Olga Borik 
L’objectiu d’aquest article és el de tractar algunes correspondències semàntiques (i/o divergències) entre el contrast aspectual perfectiu/imperfectiu en rus i les diferents interpretacions del perfet en anglès. Tot i que una comparació detallada entre el perfet i l’(im)perfectiu, encara que sigui només en dues llengües en concret, és un projecte que clarament s’estén més enllà de totes les pàgines límit imaginables per un únic article, espero demostrar aquí algunes tendències que poden conduir a la realització de més estudis teòrics i empírics (i més profunds) d’aquestes dues categories gramaticals tan debatudes. En particular, l’article demostra que hi ha una clara divisió entre l’aspecte perfectiu i imperfectiu en els temps de no-passat en referència a l’expressió dels significats del perfet i hi ha també una divisió entre els valors existencials del perfet en el sentit que alguns d’ells es corresponen amb l’aspecte perfectiu i alguns d’altres només es realitzen amb l’aspecte imperfectiu en rus. Considerant aquest marc empíric, una de les qüestions teòriques que sorgeix és quin tipus de repercussions poden tenir les generalitzacions que s’observen en aquest treball en la teoria gramatical del temps i l’aspecte.
The goal of this paper is to discuss some meaning correspondences (and/or clashes) between the perfective/imperfective aspectual contrast in Russian and various interpretations of a perfect in English. While a detailed comparison between perfect and (im)perfective, even in only two specific languages, is a project that clearly extends beyond all imaginable page limits for a single paper, I hope to demonstrate here some tendencies which might facilitate further (and deeper) theoretical and empirical studies of these two highly debated grammatical categories. In particular, the paper will show that there is a clear split between perfective and imperfective aspect in the non-past tense with respect to expressing perfect meanings and there is also a split between different existential meanings of the perfect in the sense that some of them correspond to the perfective aspect and some of them are only rendered by the imperfective aspect in Russian. Given this empirical picture, one of the theoretical questions that emerges from this study is what kind of repercussions the observed generalizations might have for a (universal) grammatical theory of tense and aspect.
