Acceso usuarios
Dinamarca
Els verbs de manera de moviment de l’alemany poden agafar haben ‘haver’ i sein ‘ser’ com a auxiliars de perfet. Recentment s’ha proposat que, en aquests casos, la selecció de l’auxiliar ve determinada pel tret [locomoció]: el marcatge positiu d’aquest tret activa l’ús de sein ‘ser’ i el negatiu implica l’ús de haben ‘haver’ (Randall 2007). En aquest treball explorem la noció de locomoció des d’una perspectiva semàntica. Exposem els resultats d’una prova de judici d’acceptabilitat i mostrem que alguns verbs de manera de moviment s’associen més típicament amb [+locomoció] que d’altres en funció de la prominència de la direccionalitat associada a la semàntica del verb. Tot i això, argumentem que la locomoció no és una propietat intrínseca dels verbs, sinó més aviat de les construccions (Goldberg 1995), que imposen una interpretació semàntica específica dels verbs.
German manner-of-motion verbs can take both haben ‘have’ and sein ‘be’ as perfect auxiliaries. It has recently been proposed that, in these cases, auxiliary selection is determined by the feature [locomotion], where [+locomotion] triggers sein ‘be’ and [-locomotion] triggers haben ‘have’ (Randall 2007). In this paper, we explore the notion of locomotion from an empirical semantic perspective. We report the results of an acceptability judgment task and we show that some manner-of-motion verbs are more typically associated with [+locomotion] than others depending on the prominence of directionality involved in verb semantics. However, we argue that locomotion is not a property of verbs themselves but rather a property of constructions (Goldberg 1995), which impose a specific semantic construal on the verbs.
