Acceso usuarios
Susana Azpiazu Torres 
This paper deals with the concept of “simultaneity” in relation to the Spanish Present Perfect based on the descriptions made by Rojo (1974) and Rojo & Veiga (1999), and seeks to link it to other similar concepts proposed by other scholars, such as Alarcos’ presente ampliado (“Increased Present” (IP)), McCoard’s Extended Now (XN), and Iatridou et al.’s Perfect Time Span (PTS). Although not all these terms refer to the same concept, as their limits depend on the respective languages they account for, they all share the notion that there is some kind of temporal coincidence between the event and the speech act that informs the Perfect. We posit that the way this temporal coincidence is conceived may explain the temporal and aspectual differences between the Perfect in languages such as Spanish, Portuguese and English.
En aquest treball ens ocupem del concepte de simultaneïtat associat amb el perfet en castellà a partir de la descripció de Rojo (1974) o de Rojo & Veiga (1999), i cerquem com relacionar-lo amb d’altres conceptes semblants com ara el «present ampliat» d’Alarcos, «l’ara estès» de McCoard o el «lapse temporal de perfet» d’Iatridou et alii. Tot i que no tots aquests conceptes es refereixen exactament al mateix, donat que els seus límits vénen imposats per les llengües per a les quals són ideats, tots abarquen la idea que el perfet només és possible si hi ha algun tipus de coincidència temporal amb el moment de la parla. Defensem que el mode en el qual es concep aquesta coincidència pot explicar les diferències temporals i aspectuals del perfet en unes llengües com ara el castellà, el portuguès o l’anglès.
