Acceso usuarios
París, Francia
Uruguay
Aquest treball argumenta que existeix una correlació entre la distribució i la interpretació de les seqüències en què la morfologia de perfet apareix realitzada en un verb modal, d’una banda, i la semàntica de la morfologia de perfet, més concretament l’estadi assolit pels presents perfets en la seva evolució cap a l’aorist, de l’altra. El francès contemporani, que mostra una preferència nítida pels perfets alts, es posa en contrast amb l’espanyol europeu, que exhibeix de manera regular lectures epistèmiques dels modals que duen morfologia de perfet sense que hi hagi una preferència general pels perfets alts. Les dades del francès clàssic i de les varietats de l’espanyol latino-americà confirmen la correlació assenyalada.
This paper argues for a correlation between the distribution and interpretation of sequences in which perfect morphology is realized on a modal verb, on the one hand, and the semantics of perfect morphology, more precisely the stage reached by present perfects on the aoristic drift, on the other. Contemporary French, which shows a neat preference for higher perfects, is contrasted with European Spanish, which regularly exhibits epistemic readings for modals bearing perfect morphology without a general preference for higher perfects. Confirmation for the initial correlation is derived from an examination of Classical French and Latin American Spanish varieties.
