Acceso usuarios
Paolo Roseano 
, Anna Maria Fernàndez Planas
El friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d’amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s’associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un dels tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s’associen els tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l’amuntegament tonal.
Friulian, Catalan and Spanish solve tonal crowding (i.e. a situation where three or more tones are associated with the same segmental element) differently. Friulian solves it by means of tonal truncation, which means that a phonological tone does not surface. The other two languages lengthen the segment the tones are associated with. The difference between these solutions can be explained by a different ranking of the same set of constraints. Basically, in Friulian the highest ranking constraint is DepLink-μ(voc), whereas in Catalan and Spanish it is Max(T). This result represents the first step towards a unified account of the effects of tonal crowding in several languages.
