Ciudad Real, España
Aquest article estudia la prosòdia semàntica del lema refugiat a la premsa espanyola durant un període de set anys (2010-16) amb l’objectiu d’analitzar la representació discursiva dels refugiats en aquest gènere textual. L’estudi se centra en aspectes diacrònics i quantitatius, a la vegada que determina les unitats lèxiques negatives que acompanyen un refugiat. La recerca es basa en l’anàlisi d’un corpus d’1.8 milions de paraules format per notícies en espanyol sobre els refugiats que van ser extretes de les hemeroteques digitals d’El País i El Mundo. Els resultats mostren que la freqüència de refugiat augmenta al llarg del període estudiat, igual que ho fa la prosòdia semàntica negativa associada a aquest mot. Aquesta negativitat, que és molt més alta en els dos últims anys analitzats, es construeix a través de determinades col·locacions constants, col·locacions puntuals i mitjançant patrons lèxics relacionats amb l’ocupació massiva i la victimització dels refugiats.
This paper explores the semantic prosody of the lemma refugiado in the Spanish press over a 7-year period (2010-16) with the aim of examining the discursive representation of refugees in this textual genre. The study is concerned with diachronic and quantitative aspects, while focusing on the negative lexical units collocating with refugiado. The research is based on the analysis of a 1.8-million-word corpus of Spanish news articles about refugees that were extracted from the digital libraries of El País and El Mundo. The results show that the frequency of refugiado increases over the 2010-16 period, and so does its negative semantic prosody. This negativity –which is much higher in the last two years under study– is constructed through certain consistent collocates, seasonal collocates and patterns of language associated with refugees’ massive occupation and victimization.