Acceso usuarios
Judit Freixa Aymerich 
In thirty years of detection of new words in the press, the Observatori de Neologia has observed a continuous increase of the presence of loanwords from other languages. From 17.66% in 1989, it has now reached a historic high of 32.49%. In three decades, the space of native word-formation has decreased significantly at an average of a half point per year. In this article we describe this continuous increase of loanwords in the large-readership Catalan press. We analyse the role played by different languages: firstly English, because it has a larger presence in the Catalan language; secondly Spanish, which has grown less common in recent times; and, lastly, other languages: French, Italian, German, Basque, Russian, Japanese, Arabic and so on. We propose that thought should be given to the reasons that prompt this evolution. Considering that globalisation plays a fundamental role, we seek to determine how it is materialised and how important other factors are, such as the low permeability of loanwords in Catalan dictionaries, the increased presence of different languages in the general communication scenario, the scant implementation of standardisation proposals aimed to avoid loanwords, and the diversification of Catalan press sources.
En els trenta anys de detecció de paraules noves a la premsa, l’Observatori de Neologia ha observat un creixement constant de la presència de manlleus d’altres llengües. Del 17,66% de l’any 1989, s’ha arribat al màxim històric del 32,49 %. En tres dècades, doncs, l’espai de formació pròpia de paraules noves s’ha reduït notablement i a un ritme de mig punt anual de mitjana. En aquest article ens proposem de descriure aquest augment constant de la presència de manlleus en la premsa catalana d’àmplia difusió. Analitzarem el paper que hi fan les diferents llengües: primer l’anglès, que és la llengua que té més pes sobre el català; després el castellà, llengua de manlleu menys freqüent en els darrers anys, i finalment les altres llengües (francès, italià, alemany, basc, rus, japonès, àrab i encara d’altres). Finalment ens proposem de reflexionar sobre els motius que impulsen aquesta evolució. Partint de la base que la mundialització hi té un paper fonamental, volem veure de quina manera es materialitza i quina importància tenen altres factors com la poca permeabilitat als manlleus que presenten els diccionaris catalans, l’increment de llengües en l’escenari comunicatiu general, la baixa implantació de les propostes de normalització per evitar manlleus i la diversificació de fonts catalanes de premsa.
