Acceso usuarios
Christian Lagarde 
La «Proposition de loi relative à la promotion des langues régionales» núm. 4096 al voltant de finals del 2016 va suscitar a l'Assemblea Nacional Francesa un debat de gran interès pel que fa a l'expressió de les estratègies argumentatives i ideològiques dels diputats, dels grups parlamentaris i, fins i tot, a través d'ells, de l'opinió pública francesa respecte de les anomenades «llengües regionals», de les quals forma part el català. Tot i que va ser votada, no prosperarà, com la majoria dels textos sobre el tema: s'ha tancat la sessió i tampoc el Senat no l'hagués aprovada. Es pretén demostrar aquí la repetida impotència en promoure les llengües minoritzades de cara a la concepció tancada i poderosa d'un estat que no deixa de ser «jacobí», promotor de l'«unilingüisme», i com aquesta ideologia lingüística s'ha filtrat al pensament majoritari.
At the end of 2016 the “Proposition de loi relative à la promotion des langues régionales” n° 4096 generated debate in the French National Assembly. This very interesting discussion highlighted argumentative and ideologic strategies as expressed by MPs, parliamentary groups and, behind them, the French public opinion, regarding the so-called “regional languages”, including Catalan. Although this bill has been passed, it will not prosper, just as happens with many similar proposals: the parliamentary session is closed and the Senate would not have approved it either. Here we seek to highlight the recurrent impotence when it comes to promote minoritized languages in the face of the powerful closed-minded conception of a State which remains, despite it all, centralist and a promoter of “monolingualism”, and to show how language ideology has been infiltrating mainstream thinking.
