El paper de la premsa en la implantació de la reforma de l’ortografia catalana

• Autores: Helena Borrell Carreras
• Localización: Treballs de sociolingüística catalana, ISSN-e 2013-9136, Núm. 29, 2019 (Ejemplar dedicado a: La llengua catalana i la mundialització), págs. 119-132
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The role of the press in the implementation of the Catalan spelling reform
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article investiga el paper dels mitjans de comunicació escrits catalans en la implantació de la normativa ortogràfica arran de la publicació de la proposta d’Ortografia catalana (OIEC) per part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 2016. L’objectiu de l’estudi és descriure la reacció —tant positiva com negativa— de la comunitat lingüística als mitjans de comunicació de massa i comparar-la amb altres reformes dutes a terme i amb altres comunitats lingüístiques per analitzar què hi ha darrere dels canvis. Aquest estudi també pretén fer una reflexió sobre l’autoritat de les acadèmies de la llengua.

  • English

    This article investigates the role of the Catalan print media in the implementation of the spelling reform after the publication of Ortografia catalana (OIEC) by the Philological Section of the Institute for Catalan Studies (IEC) in 2016. The aim of this study is to describe the responses – both positive and negative – of the language community in the mass media and to compare this proposal to other reforms which have been previously undertaken and to reforms in other language communities, in order to analyse what lies behind the changes involved. This study also seeks to reflect on the authority of language academies.

• Referencias bibliográficas
  • Abril Español, J . (1996) . «La reforma ortogràfica encén passions» .El Punt (25 setembre), p . 10 .també disponible en línia a: Arxiu Municipal...
  • Aracil, L . V . (1965) .Conflit linguistique et normalization linguistique dans l’Europe nouvelle .Nancy: Centre Universitaire Européen ....
  • Ball, r . (1999) . «La réforme de l’orthographe en France et en Allemagne: attitudes et réac-tions» .Current Issues in Language and Society,...
  • Bañeres, J . (1992) . «La tensió i el conflicte lingüístics . Els elements socials condicionants (1a part)» .Noves SL: Revista de Sociolingüística,...
  • Blommaert, J . (ed .) (1999) .Language ideological debates . Berlín: Mouton de gruyter .
  • Blommaert, J .(2010) .The sociolinguistics of globalization . Cambridge: Cambridge University Press
  • Boix, E.; Vila, F. X. (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel.
  • Boix-Fuster, E. (2015). «Llindar». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 25, p. 9.
  • Cercle Vallcorba (2016). «L’evolució de l’Institut». El Punt Avui [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Cercle Vallcorba (2018). «La reversió del procés de castellanització i la recuperació del català genuí». A: Cercle Vallcorba [en línia]. ...
  • Cuyàs, M. (2016). «Obediència a l’Institut». El Punt Avui [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Fité, R. (2016). «L’ortografia, una prèvia de la nova gramàtica». El Periódico [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Fonalleras, J. M. (2016). «Amable i digerible». El Periódico [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Generalitat de Catalunya (2016). «La Generalitat comença a aplicar la nova normativa lingüística de l’IEC». A: Generalitat de Catalunya. Llengua...
  • Gramsci, A. (1971). Selections from the prison notebooks of Antonio Gramsci. Traducció i edició a càrrec de Quentin Hoare i Geoffrey Nowell...
  • Grijelmo, A. (2015). «La tilde sentimental». El País [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Gutiérrez Ordóñez, S. (2017). «Sobre la tilde en solo y en los demostrativos». Boletín de la Real Academia Española, vol. 96, núm. 314, p....
  • Institut d’Estudis Catalans (IEC) (1996). «L’ús del guionet en l’escriptura dels mots for-mats per composició o prefixació». A: Documents...
  • Institut d’Estudis Catalans (2016a). «Sobre la simplificació dels accents diacrítics en la proposta d’Ortografia de la llengua catalana»....
  • Institut d’Estudis Catalans (2016b). «L’IEC publica la Gramàtica de la llengua catalana, la gramàtica normativa del segle xxi». A: Institut...
  • Institut d’Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: IEC. També disponible en línia a: [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Johnson, S. (2002). «On the origin of linguistic norms: orthography, ideology and the first constitutional challenge to the 1996 reform of...
  • Labov, W. (1972). Sociolinguistic patterns. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press.
  • Lash, S. (2007). «Power after hegemony: cultural studies in mutation?». Theory, Culture & Society, vol. 24, núm. 3, p. 55-78.
  • López Alonso, E. (2013). «“Solo” y “este” se resisten a perder la tilde». El Periódico [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Martí Baiget, M. (2007). Francesc Matheu i la revista ‘Catalana’: L’oposició a la normativit-zació del català (1918-1926). Barcelona: Publicacions...
  • Mestres, J. M. (2002). «Sobre l’ús del guionet». A: Martí i Castell, J. (ed.). De la preceptiva de la llengua catalana: Reflexions i notes...
  • Mir, A. (2003). «Correctors, assessors, lingüistes: reflexió sobre el procés de revisió de textos escrits». Llengua i Literatura, núm. 14,...
  • Ninyoles, R. L. (1988). Conflicte lingüístic valencià: Substitució lingüística i ideologies diglòs-siques. 2a ed. València: Tres i Quatre....
  • Ortega, R. (2016). «Diacrítics, ortografia i ortoèpia». El País [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Ortega, R. (2017). «La reforma i l’oportunitat». El País [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • El País; EFE (2010). «A Facebook no le gusta perder la i griega». El País [en línia]. [Consulta: 28 fe-brer 2018].
  • Pestaña, C. (2011). «La reforma ortográfica alemana». Panace@, vol. 12, núm. 34, p. 337-340. També disponible en línia a: [Consulta:...
  • Pi de Cabanyes, O. (2016). «Els diacrítics». La Vanguardia [en línia]. [Consulta: 28 fe-brer 2018].
  • Pitarch, V. (2016). «Ortografia catalana del nostre temps». El Punt Avui [en línia]. [Consulta: 28 fe-brer 2018].
  • Pla Nualart, A. (2016a). «Una reforma ben orientada però mal comunicada». Ara [en lí-nia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Pla Nualart, A. (2016b). «El vesper dels diacrítics: matisacions substancials». Ara [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Prat de la Riba, E. (1913). «Les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans». La Veu de Catalunya [en línia] (31 gener), núm. 4929....
  • Real Academia Española (2010). «Principales novedades de la última edición de la Orto-grafía de la lengua española». A: Real Academia Española...
  • Real Academia Española (2018). «El adverbio solo y los pronombres demostrativos, sin tilde». A: Real Academia Española [en línia]. [Consulta:...
  • R. G. G. (2014). «El “libro de estilo” se adapta al futuro». El País [en línia]. [Consulta: 10 maig 2018].
  • Sebba, M. (2007). Spelling and society: The culture and politics of orthography around the world. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Segarra, M. (1985). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.
  • Serra, M. (1996). «Fora guions!». Avui (15 febrer), p. 81. També disponible en línia a: Arxiu Municipal de Girona. [Consulta: 28 febrer 2018].
  • Serra, M. (2016). «Els diacrítics i els residus sòlids». La Vanguardia [en línia]. [Consulta: 28 fe-brer 2018].
  • Solà, J. (1991). «Autoritat legal, autoritat moral». Avui (9 abril).
  • Valle, J. del; Villa, L. (2012). «La disputada autoridad de las academias: debate lingüístico ideológico en torno a la Ortografía de 2010»....
  • Vila, F. X. (2015). «L’avaluació de la implantació de la normativa: la perspectiva sociolingüís-tica i glotopolítica». Treballs de Sociolingüística...
  • Vila, F. X. (2016a). «Sobre la vigència de la sociolingüística del conflicte i la noció de normalitat lingüística». Treballs de Sociolingüística...
  • Vila, F. X. (2016b). «Algunes reflexions sobre la proposta de reforma ortogràfica anunciada per l’IEC». A: Amb certa calma: qüestions de llengua...
  • Bourdieu, P. (1991). Language and symbolic power. Traducció de Gino Raymond i Matthew Adamson. Edició a cura de John B. Thompson. Cambridge:...
  • Llach, S.; Cicres, J.; Mola, M. (2015). «Aspectes conflictius d’ortografia catalana». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 25, p. 113-128.