Acceso usuarios
This papers explains the syntactic behaviour of the verbal sequences of two verbs (Vl+V2) -and specifically the sequences haver + participle, va + infinitive, and modal epistemic verbs + infinitive- in Catalan as the result of the syntactic and morphological characteristics of V 1. These characteristics are given by the following specifications of affixal features: [+ syntacticl - morphological]. With these we predict the behaviour attested if we follow Baker (1988)'s theory of incorporation with the modifications in Roberts (1991) and his excorporation proposal. The consequence of the given specifications for the features is that the two verbal elements in the sequences are always adjacent in Catalan as long as we assume that V1 selects V2 and that this selection implies morphological subcategorization. The result of this type of subcategorization is the creation of a slot in the structure which requires substitution in the course of the derivation. Three crucial predictions follow from considering V1 an affix: (a) that V2 cannot move once it has incorporated unless there is another fi which may replace it (another V); (b) that the selecting element cannot move either (by the Stray Affin Principle ), and (c) that incorporation is compulsory.
Aquest treball explica el comportament sintàctic de les seqüències verbals de dos verbs (Vl+V2) -i en particular les seqüències haver + participi, va + infinitiu, i verbs modals epistèmics + infinitiu- del català com a resultat de les característiques sintàctiques i morfològiques de V 1. Aquestes característiques són les de tenir les especificacions següents dels trets dels afixos: [+sintàctic-morfològic]. D'aquesta manera es prediu el seu comportament si seguim la teoria de la incorporació de Baker (1988) i les modificacions que en fa Roberts (1991) amb la seva proposta de l'excorporació. Els trets esmentats tenen com a conseqüència que els dos elements verbals sempre siguin adjacents en catala juntament amb l'assumpció que els V1 de la seqüència seleccionen els V2 i que aquesta selecció implica subcategorització morfològica. Aquest tipus de subcategorització té com a conseqüència la creació d'un slot a l'estructura que demana la substitució en el curs de la derivació. Tres prediccions cabdals es deriven de la consideració de V1 com a afix: (a) que l'element V2 no pugui moure's un cop s'ha incorporat a menys que no hi hagi un element XO que el pugui substituir (un altre V); (b) que l'element seleccionador tampoc no pugui moure's (pel Stray Affix Principle ), i (c) que la incorporació és obligatòria.
