Acceso usuarios
Maria-Rosa Lloret 
Una de les qüestions que més s'han discutit recentment en fonologia és si les representacions fonològiques han d'incloure com a primitius mores o unitats de l'esquelet. L'objectiu d'aquest treball és demostrar que aquests dos elements no són mútuament exclusius, ja que existeixen processos fonològics que han de fer referència a ambdós per poder donar compte de tots els fets d'una llengua. De fet, aquesta dicotomia sorgí erròniament en confrontar la teoria moraica de Hayes (1989) amb la resta de teories de l'estructura sil. làbica. Ara bé, si tenim en compte que ni podem prescindir de l'esquelet ni la quantitat sil. làbica és fonològicament rellevant en totes les llengües, podrem establir un nou ordre de primitius fonològics que no es presenti com a representació de teories prosòdiques alternatives sinó que posi de manifest la variació paramètrica que les llengües presenten entre llengües d'estructura moraica i llengües d'estructura sil. làbica.
One major issue that is being addressed in recent phonological research is whether the phonological representation has to recognize the existence of moras or skeletai units as primitives. The present paper argues that both approaches are not necessarily mutually exclusive, since there exists the possibility that some phonological processes have to refer to both phonologicai entities in order to account for all the facts of a language. In fact, tbis dichotomy wrongly appeared by facing Hayes' (1989) moraic theory with other theories of syllable structure. However, if one takes into amunt that neither the skeleton can be disregarded nor syllable weight is always a phonological variable, a new ordering of phonological primitives can be suggested, which does not cmespond to altemative prosodic theories but reflects the parametric variation that languages show between moraic and syllablic structure.
