Acceso usuarios
Juan José Calvo García de Leonardo 
El traductor científico-técnico acude a los glosarios y no a la onomástica para resolver dilemas puntuales. Y si bien es cierto que no hay una correspondencia científicamente reglada entre el modo de traducir y la naturaleza del terminus technicus, también lo es que –al menos que sepamos– no se ha intentado establecer ninguna catalogación al efecto en primer lugar para, en su momento, relacionar ambos. El presente trabajo resulta de una investigación que se encuentra a término, ya presentada (Calvo, 2014a, 2014b, 2015, 2017a, 2017b, 2018) en algunas de sus facetas. Aquí proponemos y ejemplificamos una taxonomía del término técnico epónimo o deónimo, válida para sus conjuntos principales (geónimos y antropónimos, además los subsidiarios ctisónimos: los nombres de productos, incluidos los nombres de marcas y de obras de arte) y, emulando la taxonomía de las ciencias biológicas, estipulamos hasta dieciséis especificadores, en orden descendente y ramificado, para delimitar, con la mayor precisión posible, las características lingüísticas, referenciales y culturales –a las que se añade el modo de traslado, de traducción empíricamente observable– para un solo término específico o para la agrupación de sus pares.
The translator of scientific and technical texts resorts to glossaries and not to onomastics to solve eventual dilemmas. And while it is a fact that there is no scientifically-ruled correspondence between the way we translate and the nature of the terminus technicus, it is also true –at least as far as we know– that there have been no attempts to first categorize and, eventually, relate them. The present paper results from the end-phase of a research already made public in some of its facets (Calvo, 2014a, 2014b, 2015, 2017a, 2017b, 2018). What we here propose and exemplify is a taxonomy of eponyms and derived eponyms valid for its main sets (geonyms and anthroponyms, plus the subsidiary ctisonyms: product names, including brand names and names of works of art) in which, imitating the taxonomy of biological sciences, we stipulate up to sixteen top to bottom branching specifiers in order to pinpoint, as much as possible, the linguistic, referencial and cultural characteristics –plus the empirically observable mode of translation– for only one specific term or its peer grouping.
El traductor cientificotècnic acudeix als glossaris i no a l'onomàstica per a resoldre dilemes puntuals. I si bé és cert que no hi ha una correspondència científicament reglada entre la manera de traduir i la naturalesa del terminus technicus, també ho és que –almenys que sapiem– no s'ha intentat establir cap catalogació a aquest efecte en primer lloc per a, en el seu moment, relacionar tots dos. El present treballe resulta d'una investigació que es troba a terme, ja presentada (Calvo 2014a, 2014b, 2015, 2017a, 2017b, 2018) en algunes de les seues facetes. Ací proposem i exemplifiquem una taxonomia del terme tècnic epònim o deònim, vàlida per als seus conjunts principals (geònims i antropònims, a més els subsidiaris ctisònims: els noms de productes, inclosos els noms de marques i d'obres d'art) i, emulant la taxonomia de les ciències biològiques, estipulem fins a setze especificadors, en ordre descendent i ramificat, per a delimitar, amb la major precisió possible, les característiques lingüístiques, referencials i culturals –a les quals s'afig la manera de trasllat, de traducció empíricament observable– per a un sol terme específic o per a l'agrupació dels seus parells.
