Acceso usuarios
Katarzyna Olga Beilin
En los tiempos del cabio climático, Málaga confronta el reto de saber cómo responder a los peligros que comportan para la agricultura local tanto las largas sequías como las lluvias torrenciales. En este contexto Ecoherencia, una empresa social sin ánimo de lucro, investiga y enseña cómo usar plantas consideradas por la sociedad como malas hierbas a pesar de sus propiedades nutritivas, medicinales y agroecológicas —llamadas Plantas Multifuncionales (PlaMs)—. La facilidad con que estas plantas crecen se debe a lo que Ecoherencia llama «la memoria del suelo». Las que hoy se consideran malas hierbas pueden haber sido cultivadas por los antiguos habitantes de estas tierras en un pasado lejano y sus semillas se quedaron en el suelo y se multiplicaron durante siglos. Este ensayo parte de la visión de Ecoherencia para examinar el concepto de memorias interespecie, fenómenos de largos siglos de interacciones entre especies y ecosistemas que han generado estructuras de significado, corporales y materiales. No se trata tan solo de la memoria humana del ambiente o de la memoria biológica de las especies que se revela mediante procesos de adaptación, sino más bien de una memoria interactiva de coevolución. En particular, la coevolución de las sociedades y de sus cultivos ha contribuido tanto al desarrollo de la cultura como también al de la tecnología que se han materializado en las semillas y en el suelo. Las semillas, y también las semillas de las malas hierbas, contienen información sobre la vida y las tecnologías agrícolas del pasado cuando la humanidad se enfrentaba a la escasez de alimentos. Esta información puede resultar necesaria para resolver los problemas futuros que puedan surgir como resultado del cambio climático.
En temps del canvi climàtic, els ciutadans de Màlaga (Espanya) han de considerar com respondre tant a les sequeres més llargues com a les pluges torrencials que comporten serioses amenaces a l’agricultura local. En aquest context, el grup sense ànim de lucre Ecoherencia investiga i ensenya a utilitzar plantes que la societat considera com a males herbes, però que estan equipades amb diverses propietats nutricionals, medicinals i agroecològiques —anomenades Plantes multifuncionals (PlaMs)—. Aquestes plantes creixen amb facilitat pel fet que Ecoherencia anomena «memòria del sòl». Aquestes males herbes poden haver constituït cultius fa molt de temps, i les seves llavors es van mantenir i es van multiplicar al llarg dels segles. Aquest article parteix de la visió d’Ecoherencia per a proposar i examinar el concepte de memòries interespècies, fenòmens d’interaccions centenàries entre espècies i ecosistemes que generen estructures de significat, de carn i de matèria. No es tracta només de la memòria humana del medi ambient o de la memòria biològica de les espècies revelades per processos d’adaptació, sinó de memòria de coevolució. En particular, la coevolució de les societats i dels seus cultius ha donat forma al desenvolupament cultural i tecnològic que es materialitza en les llavors i el sòl sembrat. Les llavors, i també les llavors de males herbes, són dipòsits d’informació sobre la vida i les tecnologies agrícoles del passat, quan la comunitat humana va haver d’enfrontar l’escassetat d’aliments. Aquesta informació pot ser necessària per resoldre problemes derivats en el futur del canvi climàtic.
In times of climate change, the citizens of Málaga (Spain) must consider how to respond to both the longer droughts and the torrential rain falls that pose serious threats to local agriculture. In this context, the non-profit group Ecoherencia researches and teaches how to use plants that are viewed by society as weeds, but are equipped with various nutritional, medicinal, and agroecological properties —they call them Multifunctional Plants (PlaMs)—. The ease with which these plants grow is due to what Ecoherencia calls “soil memory.” These weeds may have constituted crops long ago, and their seeds remained and multiplied over the centuries. This paper departs from Ecoherencia’s vision to propose and examine the concept of interspecies memories, phenomena of centuries-long interactions between species and ecosystems that generate structures of meaning, flesh, and matter. It is not just human memory of the environment or the biological memory of the species revealed by processes of adaptation, but rather a memory of co-evolution. In particular, the co-evolution of societies and their crops has shaped both cultural and technological development that are materialized in seeds and the seeded soil. Seeds, and also weeds’ seeds, are repositories of information about life and agricultural technologies from the past, when the human community faced food shortages. This information may be necessary to solve problems arising in the future of climate change.
